Santi Serrat

@DeLobeira @matacongrios Eso

@matacongrios Yo no le llamaría orejas de burro. Para mí es cuando navegas con la mayor a sota y el Génova a barlo atangonado y se mantiene en popa redonda. Aquí está usando el Spi con el que puedes orzar casi al través si hay poco viento, desplazando el tangón a proa

Velero clase J Velsheda navegando a orejas de burro. Maravilla de maravillas.

Excelente explicación.

El verano que se salió de la campana de Gauss: la estadística del clima antiguo decía que era imposible. Es una locura lo que estamos viendo este año comparado con años anteriores… Anomalías de temperatura (en 850 hPa; 1500 m.) estandarizadas en Europa Occidental (15 may – 15 jul), en desviaciones típicas (σ): 🟢 1951–1980: la vieja normalidad, centrada en 0 🟡 1991–2020: ya desplazada a la derecha 🔴 2026: la distribución ENTERA se ha marchado a +3sigmas, con cola más allá de +6sigmas. Y lo más fuerte: el panel inferior mide cuánto de cada año supera los +4sigmas, un umbral que en un clima estable tiene una probabilidad de 0,0032% (≈1 entre 30.000, solo por el lado cálido). Durante 70 años: prácticamente 0. En 2026: ~15%. 🤯 Ya no hablamos de un año más cálido de lo normal. El clima se ha movido a un rango que la vieja estadística decía que no debía ocurrir.

@matacongrios Creo que no son “0rejas de burro”. ¿No son con dos foques o génovas atangonados?

The project directly benefited 485 people and indirectly impacted the 14,549 people living in the camp, since these were shared community facilities.

⛈️ Les tempestes com no les havies vist mai! 🌩️ Gràcies a l'alliberament massiu de dades dels serveis meteorològics europeus, especialment de les dades de radar, ara podem visualitzar en temps real i en obert l'estructura tridimensional de les tempestes. 🔍 Aquesta tecnologia permet identificar el nucli, l'enclusa i altres estructures de les tempestes 🌪️ 📸 Imatges de iradar.app

@UnSrdeBarcelona Sí, és un tema tabú. És una pregunta que la majoria dels ciutadans ens fem des de fa molt, però …..

La hipertròfia administrativa catalana A Catalunya tenim tendència a atribuir tots els nostres mals a Madrid. I és cert que existeixen problemes evidents amb orígen capitalici: Dèficit fiscal, infrafinançament, manca d'inversions o un sistema de Rodalies impropi d'un país desenvolupat. Però també és cert que hi ha una pregunta que ens costa molt fer-nos: I si una part dels nostres problemes fossin conseqüència del nostre propi disseny institucional? La comparació entre Madrid i Barcelona és reveladora. El municipi de Madrid té prop de 600 km². L'àrea metropolitana de Barcelona, aproximadament, també. Totes dues concentren una població similar, 3'5 milions d'habitants. Però aquí s'acaben les semblances. A Madrid hi ha un únic ajuntament. A Barcelona i la seva àrea metropolitana n'hi ha trenta-quatre. A Madrid, la governança del transport respon a una lògica relativament integrada al voltant de Metro de Madrid. A Barcelona conviuen TMB, Metro, Ferrocarrils de la Generalitat, Rodalies, l'ATM, els diferents operadors d'autobús i una multitud d'administracions amb competències compartides. El resultat és previsible: Més burocràcia, més duplicitats, més dificultat per prendre decisions i menys capacitat d'execució. Quan una infraestructura falla, ningú no sap exactament de qui és la responsabilitat. Quan un projecte s'eternitza, sempre hi ha una altra administració a qui assenyalar. I quan alguna cosa funciona malament, la culpa és de tothom i, alhora, de ningú. Per no parlar de la despesa fútil. 34 ajuntaments. Trenta-quatre. Us imagineu la quantitat de despesa improductiva que això representa? Quants gerents, quants assessors, quants càrrecs de confiança, quants observatoris, quants plans estratègics, quants departaments de comunicació, quantes empreses públiques i quants consells de participació? La gran paradoxa és que hem construït una de les àrees metropolitanes més complexes d'Europa per governar una realitat que és, essencialment, una única ciutat. Barcelona fa dècades que ja no cap dins dels seus 101 km². La vida real dels ciutadans transcorre entre l'Hospitalet, Badalona, Sant Cugat, Cornellà, Sabadell o Castelldefels. Treballem en un municipi, vivim en un altre i portem els fills a l'escola en un tercer. Però continuem governant-nos com si fossin trenta-quatre ciutats independents. I això té conseqüències. La hipertròfia administrativa no és gratuïta. Té un cost econòmic, però sobretot un cost en oportunitats. És temps perdut, decisions ajornades i una incapacitat crònica per pensar en escala metropolitana. No tots els problemes de Catalunya venen de Madrid. Alguns són el resultat d'un model institucional que prioritza la fragmentació per sobre de l'eficiència, i que ha acabat generant una extensa xarxa d'administracions, organismes i centres de poder locals. Potser ha arribat el moment de plantejar-nos una pregunta que fins ara ha estat gairebé tabú: Necessitem trenta-quatre ajuntaments per governar una sola metròpoli? Que passeu un bon dia. 💚💚💚 Like & RT

No puedo asumir que en pleno s. XXI los proyectistas urbanos no sepan que los árboles crecen en grosor y tienen raíces. Entiendo que si lo supieran no diseñarían así los alcorques. Por no hablar de la ubicación de las farolas y el marco de plantación. A mí me daría vergüenza.

Siglo XX a.C. Se construye Stonehenge, algunos humanos se asientan en las colinas de Roma, en Creta se inicia la civilización Minoica, en Grecia se funda Argos, [...] GERMINA EN BRITANIA EL TEJO DE CROWHURST. Toda la historia de la civilización occidental en la vida de un tejo. Por cierto, en el siglo XIX alguien puso una puerta para usar el interior hueco del árbol como alacena. Ese tejo seguirá siendo toda una fuente de sabiduría y de historia, 💚🌿

On this day in 2006, Syd Barrett, founder of Pink Floyd, passed away at the age of 60 🙏🏻🎸

Meta va pagar a empreses perquè contaminessin ChatGPT i Gemini fent-se passar per adolescents consultant sobre suïcidi, bulímia, consum de drogues i ús d'armes. Si això no us fa marxar d'Instagram i de WhatsApp, jo ja no sé... futurism.com/artificial-int…

@el_pais Que jartera haber pagado una suscripción al El País por dos años y tener que meter usuario y contraseña para leer un cada artículo. Me gasto más tiempo haciendo eso que leyendo el artículo.

Remembering the great bassist 𝗖𝗵𝗿𝗶𝘀 𝗦𝗾𝘂𝗶𝗿𝗲 on the eleventh anniversary of his passing.

@mauri_francesc @3CatInfoelTemps @meteocat Hi ha dades 90% científiques?

Estius amb anomalia de temperatura ascendent amb dades climàtiques 100% científiques. @3CatInfoelTemps @meteocat

Hemos estado preparando el Foro Económico y Social del Mediterráneo con la propuesta del agua regenerada como parte importante de la solución para la escasez hídrica en un país mediterráneo. elperiodico.com/es/economia/20…

The #WalkathonForWater2026 has taken us to different locations across Europe and UK over the past few weeks together with @HiltonGrandVac.

We are looking for creative talent capable of conveying the reality of the water crisis and the lack of sanitation through their own unique style. No matter which technique you choose, what truly matters is the awareness-raising message you leave with the audience. 🌍

Every story has its own language. That’s why at the We Art Water Film Festival we have created three categories so you can choose the format that best suits your project: micro-documentary, micro-fiction, or micro-animation. 🎥

@MsCiencia2 La ortografía no es el fuerte del encuestador…..

🧐

@eliseuvilaclara El decreixement és una utopia stricto sensu, sobretot a causa del desig dels qui viuen pitjor de viure com els qui viuen millor. I hi tenen tot el dret.

Crec que cada com està més clar que la mitigació del Canvi Climàtic fa i farà llufa i que estem abocats a l'adaptació. En un món amb 8000 milions de persones i en el qual gairebé ningú no voldrà renunciar a cap comoditat que tingui a l'abast és l'única opció.