Sabitlenmiş Tweet
De res, Sara, sí que tots som immigrants en algun moment de la història, però no tots venim amb la mateixa actitud.
Sóc català, vaig emigrar a Alemanya fa anys, vaig aprendre l’alemany, vaig pagar impostos i respectar les seves lleis, la seva cultura i els seus costums. Mai se’m va passar pel cap dir que ara era alemany, ni exigir que a l’escola dels meus fills canviessin el currículum perquè hi afegèixin el conte del tió o que posessin llongonissa amb fasols, o samfaina i all-i-oli al menjador públic. Mai vaig demanar que retiressin els Lederhosen dels aparadors per no ofendre’m, ni vaig muntar manifestacions cridant que Alemanya era meva.
Perquè quan ets a casa d’algú, t’adaptes o, com a mínim, no fas pudor. No entres a casa aliena per dir-li al propietari com ha de viure.
Si vols viure aquí, genial: aprèn la llengua, respecta la cultura mil·lenària que et rep, paga els teus impostos i aporta. Si no, doncs ja saps on és la porta. Ningú t’ha obligat a venir.
Catalunya no és un hotel de pas, és una nació. I les nacions tenen dret a preservar-se.
Si hi estàs d’acord bé, i sinó també, no et perseguiré pas com fan les esquerres amb els que no pensen com ells.
Català
