Susi

La felicidad aparece cuando lo que pensamos, sentimos y hacemos está en armonía.😉Buenos días. Feliz Sábado 💙🦋 Mahatma Gandhi

M’és igual que no m’entenguin quan, per exemple, demano un cafè en català. És, precisament, una manera clara de saber qui és estranger a casa meva. Perquè si tothom entén sempre la llengua pròpia, vol dir que la comunitat ja no existeix com a tal i que s’ha dissolt en una població indistinta. En canvi, quan el català funciona com a llengua normal, i no tothom el domina, queda clar que hi ha una diferència real. 1. Qui forma part de la comunitat 2. Qui és de fora. Això no és un problema. És una evidència. Les comunitats existeixen perquè tenen codis propis, i aquests codis no són automàtics per a tothom. S’aprenen. S’hi entra. Si aquesta diferència desapareix, si adaptem la llengua constantment perquè ningú quedi fora, el que desapareix no és la incomprensió. El que desapareix és la comunitat. I la llengua es corromp. Per això no és cap drama que algú no entengui el català. És la prova que el català encara és la llengua d’un poble, i que aquest poble no s’ha convertit en una simple suma d’individus sense fronteres culturals.