Montse Guiu i Mas

“Les millors persones tenen sensibilitat x la bellesa, valor x encarar riscos, disciplina x a dir la veritat i capacitat x a sacrificar-se. Irònicament aquestes virtuts les fan vulnerables, freqüentment se’ls hi fa mal, i a vegades se les destrueix” #ErnestHemingway

Papa, avui Google Fotos m’ha recordat aquesta imatge i, amb ella, aquell dia tan feliç a la pista del Congost 🏀 @BasquetManresa contra @morabancandorra victòria del nostre equip 🩷🇦🇩, i tu, eufòric, radiant, vivint-ho com només tu ho sabies fer. Així és com et recordo: a través de tot allò que estimaves, amb passió i amb orgull 🩷🏀🇦🇩 Aquí amb el @gorkaaixas, el teu “Presi” estimat. Només puc donar les gràcies al club i a la seva junta per l’estima i el respecte que sempre t’han mostrat. Sempre @morabancandorra , el club de la teva vida. Sempre 🏀

“ La diversitat d’edats, com la de gènere o la d’origen, enriqueix la presa de decisions i la fa més representativa, i això no només en moviments de participació ciutadana per fer bonic, sinó en àrees executives amb poder de decisió. El vellisme no és només una injustícia, és una forma de miopia col·lectiva interessada a manipular. Pensem-hi: una societat que menysprea l’experiència, en què el coneixement esdevé residu i l’enginy, accessori, condemna el seu propi futur. Més que un error, és un fracàs, un fracàs col·lectiu.” Gran reflexió @MontseRonchera

Una victòria de fe, per creure que ens podem salvar. No serà fàcil, pels petits mai ho és. Ningú ens ajudarà (avui s’ha tornat a veure) Però la única cosa que no podem fer és baixar els braços. Ja fa dies que no ho fem. Ara a guanyar a l’UCAM 💙💛❤️

Una societat que recorda que la vida és el bé més preciós ‼️ Els pacients pateixen per la manca de recursos i professionals qualificats‼️ Els hospitals catalans estan rebent un nombre creixent de queixes per la qualitat del servei. Al grup @althaiamanresa per exemple, s’han registrat 730 queixes amb acusació de negligència i 766 reclamacions formals en un any, amb més de 6.400 d’escrits sobre el mal servei del grup hospitalari ( dades oficials) aquestes xifres posen de manifest un malestar clar entre els pacients i evidencien deficiències estructurals que afecten la seva salut. El principal problema és la manca de recursos: llits insuficients, professionals saturats i llargs temps d’espera. Com explicava el cap de psiquiatria d’un prestigiós hospital de Barcelona, “potser no caldria parlar tant d’eutanàsia i posar més recursos en salut mental”. Les solucions no són complicades: reforçar els serveis de salut mental, augmentar el personal i agilitzar els procediments per gestionar reclamacions podrien reduir les queixes i recuperar la confiança dels pacients. Cap a un Sistema Sanitari més Humà Per revertir la deshumanització, els hospitals poden implementar programes de formació en habilitats comunicatives, fomentar el treball en equip empàtic i assegurar que els protocols no anul·lin la cura personalitzada. El repte és gran, però els beneficis són immensos: pacients més satisfets, professionals més motivats i una societat que recorda que la vida és el bé més preciós. En resum, humanitzar l’atenció sanitària no és només una qüestió ètica, sinó una necessitat per posar la vida i les persones al centre de la medicina. És hora de tornar el valor que mereix cada vida, més enllà de protocols i números.

Ens acomiadem d’en Sergi Mas un artista i persona excepcional. Vaig tenir la sort de conèixer-lo des de ben petita. Aquesta imatge de la Verge de Meritxell la va regalar al meu pare i ell la va guardar sempre amb moltíssim afecte. Gràcies, Sergi, per tot el que vas aportar a la cultura d’aquest país 🇦🇩 que tant t’estimaves.

Avui em costa entendre cap a on anem com a societat. Em genera una tensió profunda, gairebé impossible de resoldre, veure com xoquen dues maneres d’entendre la vida: la idea que la vida és sagrada i s’ha de protegir sempre, i la idea que cada persona ha de poder decidir lliurement sobre el seu propi final. I enmig d’això, em sorgeixen preguntes que no sé respondre. Com pot una persona amb diagnòstics com el TOC o el TLP prendre una decisió tan definitiva com l’eutanàsia? Com podem estar segurs que hi ha una capacitat real de decidir, quan el patiment mental pot distorsionar tant la percepció de la realitat? On posem el límit entre respectar l’autonomia i protegir la vulnerabilitat? No parlo des del judici, sinó des de la inquietud. Sé que hi ha sofriments que són constants, profunds i aparentment sense sortida. Sé que hi ha persones que viuen un dolor que costa fins i tot d’imaginar. I no pretenc minimitzar-ho. Al contrari: potser el que més em remou és pensar si, com a societat, estem fent tot el possible per acompanyar aquest dolor abans d’arribar a una decisió irreversible. Em costa acceptar que la resposta pugui ser deixar marxar. Em pregunto si, en algun punt, ens estem rendint massa aviat. Si estem substituint l’acompanyament, la cura i la presència per una solució que, tot i ser legal, potser no sempre és la més humana. No tinc respostes clares. Només dubtes, contradiccions i una tristesa profunda. Però sí que penso que potser necessitem més espais d’escolta, més recursos en salut mental, més presència real, abans d’arribar a aquests finals. Perquè darrere de cada decisió així hi ha una vida sencera. I potser el repte més gran que tenim com a societat és no deixar de veure’n el valor, fins i tot quan el dolor ho omple tot 🩷 Sempre 🏀 #pensoentu❤️

Ell, germà de vida ❤️ Únic. Xavi 🩷 La vida no va de cromosomes. Dia Mundial de la síndrome de Down. #diamundialdelasindromededown #lavidanovadecromosomes

“El privilegi gairebé sempre encega els qui el posseeixen”. Potser per això tants dels qui un dia van invocar la justícia acaben, amb els anys, justificant i fins i tot col·laborant en les mateixes desigualtats que abans denunciaven. @MontseRonchera Excel·lent article! De rebels a guardians. @bondia

Feliç Dia del Pare, Pater! 💙 Encara que no siguis aquí, sempre ets amb mi. Et sento en cada record, en cada somriure i en cada pas que faig. Hi ha moments en què t’imagino al meu costat, com sempre, donant-me força! Gràcies per tot el que em vas donar, per cada consell, per cada abraçada i per la manera tan especial que tenies de fer-me sentir estimada. Em vas ensenyar valors que porto amb mi cada dia, i que m’ajuden a seguir endavant fins i tot quan les coses es fan difícils. Hi ha dies que et trobo molt a faltar, més del que puc explicar amb paraules, però també hi ha moments en què et sento molt a prop, com si mai haguessis marxat. Sé que continues cuidant-me i guiant-me. Ets, i sempre seràs, el meu referent, el meu refugi i el meu orgull més gran. Gràcies per haver estat el millor pare que podia tenir. T’estimo més que moltíssim 🤍 Pater 💫 Sempre🏀 #pensoentu❤️ #sempreambmi

Cal Pal 🩷 @calpalandorra

🇦🇩Divendres 13: la pandèmia a Andorra 📚 La pandèmia de la COVID-19 va marcar un abans i un després, aquells primers dies van estar plens d’incertesa, de decisions urgents i d’un enorme sentit de responsabilitat per part de moltes persones que havien de gestionar una situació completament nova. Divendres 13: la pandèmia a Andorra recull precisament aquella etapa tan complexa de la nostra història recent. Un moment en què el país es va veure obligat a reaccionar ràpidament davant d’una crisi sanitària sense precedents, que va afectar tots els àmbits de la societat. En aquest context, cal reconèixer la tasca excepcional del ministre de Salut, que va haver d’afrontar la gestió sanitària d’un moment extremadament difícil, prenent decisions que impactaven directament en la salut i la vida de la ciutadania. La cura, la dedicació i la responsabilitat amb què es va afrontar aquella etapa mereixen ser recordades. També cal destacar el paper institucional de la síndica general, Roser Suñé, que va exercir el seu lideratge en un dels moments més complicats que ha viscut el nostre país. Des del Consell General, el seu compromís i la seva capacitat de mantenir el funcionament de les institucions van ser essencials en plena crisi. Aquest llibre és, sens dubte, una oportunitat per recordar aquells dies, entendre millor les decisions que es van prendre i posar en valor l’esforç col·lectiu d’un país que va saber afrontar l’adversitat amb responsabilitat i solidaritat. Amb moltes ganes de llegir-lo i de reflexionar sobre tot el que vam aprendre com a societat. Editorial @anemeditors El podeu comprar a @latrencallibres

Quan es té l'ànima sensible no es pot anar pel món. Viure al dia

#Andalucia 🦚Un centenar de profesionales abordan la innovación en #comunicación, relaciones públicas y protocolo en #Córdobaesp 👉europapress.es/andalucia/noti… #encuentroenelsur2026 #IA #marketingdigital

♥️ c u l t u r a @AteneuBCN

@ACRP_Cordoba @DelfinaMarco1 Muchas gracias 🩷

@DelfinaMarco1 @GuiuMas Muchas gracias. Más momentos como estos 🌹

Innovando en Comunicación, relaciones públicas y protocolo. Comunicar bé i aplicar correctament el protocol no és només una qüestió de forma, sinó una manera de reforçar la confiança, el prestigi i la reputació de les institucions. #encuentroenelsur2026 @ACRP_Cordoba

V ENCUENTRO PROFESIONAL EN EL SUR "Innovando en #Comunicación RRPP y Protocolo" Conferencia de Clausura: Juana Martín Diseñadora de Alta Costura cordobesa @juanamartinweb #EncuentroEnElSur2026 #moda #cordobaesp @ACRP_Cordoba

V ENCUENTRO PROFESIONAL EN EL SUR "Innovando en #Comunicación, RRPP y Protocolo". Luis Gandiaga, Presidente del @ForoMice “El evento como una herramienta de comunicación” #EncuentroEnElSur2026 @ACRP_Cordoba

V ENCUENTRO PROFESIONAL EN EL SUR "Innovando en #Comunicación RRPP y Protocolo" "MADCUP y Sports Summit: Innovación, Protocolo y Experiencia en la Organización de Eventos Deportivos Masivos con+ de 65 países Gorka Rubio @ACRP_Cordoba #encuentroenelsur2026

Ana Salazar Presidenta @compolitica (Asociación Comunicación Política) “Gobernar es comunicar: innovación y poder en el relato político” #EncuentroEnElSur2026 @ACRP_Cordoba