Jesús Lana

Tres resultats diferents pel mateix partit . Tots tres al mateix article. Periodisme de Schrödinger.

@massanagranaire Que l’entrevistador no sigui capaç de rebatre’l també és lamentable i fa vergonya.

Crec que al Barça li va millor quan Laporta n’és el president. Dit això, aquestes paraules són intolerables. “El Barça admet tot tipus de pensament”: no. El Barça no admet el franquisme. És lamentable i fa molta vergonya.

@tgarciaramon Pocs músics, no més de tres o quatre, m’han conmogut com aquest home. Una bèstia.

Uno de los genios más grandes que ha dado la música, el arte y la cultura moderna. El puto Tom Waits.

@copdullracional En trobaràs unes quantes. A ‘Ha plogut des de llavors’ copien fil per randa l’interludi de ‘Wrecking ball’ d’Springsteen. I el disc segueix sent molt bo. Aquí potser trobes resposta a algunes de les teves preguntes: nuvol.com/musica/pel-pob…

La meva pregunta és: aquesta és una pràctica molt habitual perquè ja està tot inventat? Son referències explícites? Plagi? No ho sé, però si torno a veure similituds les aniré penjant per aquí. Per escoltar-les totes seguiu-me pel carrer.

Escoltant el disc (boníssim) de La Ludwig Band, m'he adonat que els últims acords de la cançó "creure" son els mateixos que els de "When You were young" de "The Killers". Segueix⬇️

@AlexandrePeig Hi torno només per agrair que m’hagis fet escoltar l’Street Legal. Quin tros de disc. I, ja que hi som, la Rapunzel més que la Queen Jane em recorda la Sweet Marie.

@abocadecano Pot ben ser que no, eh, haha. Però em fa gràcia pensar que sí. youtu.be/fcHJsW8V5uo?si…

nuvol.com/musica/pel-pob… Hai fet això sobre el nou disc de la Ludwig

@QuimMonzo @PepeAlonsoDubon @vicentmifsud @toninote Deu estar esperant que es tanqui l’últim parèntesi.

@PepeAlonsoDubon @vicentmifsud @toninote No em contestà, el filldeputa.

Prec que vaig adreçar al Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana el 2001, quan va intentar eliminar escriptors catalans i balears de les classes de valencià (Gràcies a @VicentMifsud i @Toninote per recordar-me'l.)

@AlexandrePeig Aaaara sí. Gràcies!

@Tiamat60 @memaire1 @AlexandrePeig Collons! Doncs no la veig per enlloc.

@memaire1 @abocadecano @AlexandrePeig Efectivament!

@AlexandrePeig Insurrección

@XavierGLuque Quatre anys més tard n’hi van anular un d’igual, o potser encara més escandalós, a Gullit en un Madrid (quina casualitat)-Milan de Copa d’Europa.

Un exemple: Barça-Madrid 1985. Urío Velázquez anul·la un gol a Archibald que en tot moment va per darrere la pilota. Impossible orsai! A TVE analitzen la jugada i donen la raó a Urío i encara més: el president arbitral intervé: “El fuera de juego es claro”. Era José Plaza

La facilitat amb què el linier aixeca el banderí per anul·lar el gol de Lewandowski explica tantes coses de la història del futbol espanyol...

La versió unplugged de Helpless és molt bonica, @alextorio, però la que em té el cor robat és la de l´Últim Vals.

@tgarciaramon Si aconsegueix que Olmo defensi ja serà de Pluribus.

Només Hansi Flick pot aconseguir que Frenkie DeJong marquí un gol assistit per Cancelo. Dona per capítol de Black mirror.

@Boss_SEDLR Em sembla que costarà més l’entrada que el vol+allotjament.

Informació de servei pels que esteu pensant en el concert del MSG. La data pot canviar. 👇

Si costessin milions i hi haguessin comissions pel mig, segurament ja els tindríem.

Només faltava aquest. No pot ser que en el moment mes crític de la temporada el club estigui en mans d’un president interí. Aviam si algun dia aprovem uns estatuts com déu mana. No pot ser tan complicat i, sobretot, no costa diners.

Trobo que la queixa formal que vam presentar pels arbitratges ha funcionat la mar de bé.

@osuanya “Adán armó las de Caín” em sembla molt difícil de superar.

És increïble pensar que hi va haver un temps que, en aquest país, els discs es comercializaven traduint el títol de les cançons

Dos penals a favor més. El segon, escandalós. 13 en 24 jornades, rècord històric. Ja no s’amaguen. I nosaltres, presentant reclamacions formals.

@osuanya Em passa exactament el mateix. M’ha ofert alguns dels millors concerts de la meva vida, i també dels pitjors. Al final, però, la probabilitat, tot i que cada cop més remota, que aquella nit s’alineïn els astres i ens regali un d’aquells moments que no oblides mai, sempre guanya.

Cada cop que el vaig a veure en directe dic que no repetiré. I cada cop que torna, no m'hi puc resistir. És un dels meus referents musicals però no hi ha artista més antipàtic dalt de l'escenari. elnacional.cat/es/cultura/van…