Evins18

El síndrome de Procusto describe la tendencia de personas inseguras o con baja autoestima a menospreciar, boicotear o limitar a quienes destacan, son creativos o talentosos, percibiéndolos como una amenaza. Se basa en el mito griego de Procusto, quien cortaba o estiraba a sus huéspedes para ajustarlos a una cama. Quienes lo sufren intentan imponer su mediocridad, intolerancia a la diferencia y resistencia al cambio para sentirse superiores. Es frecuente en entornos laborales, donde un líder o compañero siente miedo a ser superado, recurriendo a la humillación o la limitación de capacidades ajenas. Genera un ambiente tóxico, boicotea el pensamiento crítico y el talento, y resulta perjudicial tanto para las víctimas como para la organización, que pierde innovación y motivación. Proviene de la necesidad de control y una autoestima frágil, prefiriendo la mediocridad compartida al éxito ajeno. Este síndrome no es un trastorno clínico reconocido, sino un concepto psicológico/sociológico para describir la intolerancia a la excelencia. Seguro que en tu trabajo te has encontrado con alguien así. ¿Me equivoco?

Avui dia, afirmar que les colònies escolars ja no tenen sentit és un error. Precisament en un moment com l’actual, en què sovint es percep una manca de valors, connexió i experiències significatives, les colònies i les convivències escolars són més importants que mai #OpinióMeva

Un altre aspecte que demana anar tots a la una…

Hi estic d’acord. L’escola s’ha de revaloritzar. També fem coses molt ben fetes i amb els recursos que tenim. Famílies, confiança i diàleg quan alguna cosa no la veieu correcte. No calleu, demaneu!

Que important!⤵️⤵️

🟢 “La cultura de l’esforç no ha desaparegut. El que ha desaparegut és la convecció de què qualsevol esforç paga la pena” Gregorio Luri, mestre, pedagog i filòsof, sobre la falta de cultura de l'esforç entre els joves #LaSelva3cat ▶ 3cat.cat/la-selva/

Igual com en educació: Humanitzar i confiar en el seguiment de l’alumnat i guanyar credibilitat a través d’ informar amb transperència. L’educació tampoc és una ciència exacte⤵️ #Lideratge #AlumneCentre

"Un hombre honesto es siempre un niño." ~Sócrates

El que falten són docents a tots els centres de Catalunya. Els mossos prou feina tenen com per ara haver d’anar als centres… I si es reconeix, d’una vegada, l’autoritat pública del docent? @educaciocat

Fa uns dies us vam explicar què és l'#oratòria a les #escolesFEDAC. Avui compartim amb vosaltres com es treballa a les aules. Comunicar-se és una habilitat fonamental per a tota la vida. Treballem l'oratòria de manera transversal i ininterrompuda des dels 3 fins als 16 anys.

Aprendre la complexitat no és intuïtiu ni fàcil: requereix sistema, repetició i frustració ("no ho sé, però arribaré a saber-ho si m'esforço"), evitant humilment la comoditat i enfrontant-se als errors. I memoritzar coneixements significatius per crear després pensament crític.

Tots els que vivim a Catalunya, siguem d’aquí o d’allà, hauríem de sentir aquesta responsabilitat…👌🏼⤵️🌷

Tenim l’ull ficat en l’aprenentatge cooperatiu i sí, és molt beneficiós i és una molt bona mesura universal, però no és suficient per assegurar l’aprenentatge de tot l’alumnat sense altres suports complementaris.#Somhi!

Brillant!

#Compromís👏🏻

No tires los dibujos de tus hijos.

Avui fa exactament 31 anys que l'Anna, la Teresa i l'Helena, les nostres 'Tres bessones', van parlar català per primera vegada al Club Super3. Celebrem-ho.

Cuidar i exigir no són oposats, sinó complementaris. Quan les persones se senten valorades, accepten millor l’exigència; i quan hi ha exigència justa, el treball té més sentit. #Excellent⤵️👏🏻

@XavierMarcet @LaVanguardia En este triángulo cliente-trabajador-IA, el humano tiene que seguir siendo el vértice que da sentido. Cuidar con empatía y exigir con propósito es lo que construye perfiles que no solo resisten a la IA, sino que le dan alma al trabajo.