almogàvers 🇮🇱 ||*|| retweetledi
🤔 TV3, la televisió pública que etiqueta adversaris polítics.
Que TV3 presenti Aliança Catalana de manera reiterada com a “extrema dreta” no és una casualitat, ni una relliscada d’un redactor, ni una expressió improvisada d’un presentador. És una decisió editorial. I, com tota decisió editorial, té responsables.
El Consell de la Informació de Catalunya ho diu clarament: el tractament informatiu d’aquestes formacions és “una decisió editorial que correspon als responsables de cada mitjà”.
Per tant, la pregunta és directa: qui assumeix aquesta decisió a TV3?
Segons l’organigrama oficial de 3Cat, l’estructura informativa passa per Sigfrid Gras Salicru, director de Televisió; Alberto Calatrava González, responsable de l’Àrea d’Informatius; Clara Cabezas Monjonell, a la Direcció Adjunta; els editors en cap Laura Bernis Prat, Albert Mercadé Massó, Meritxell Ortiz Vilaseca, Josefina Penin Rodríguez i Xavier Rosiñol Martínez; i Medir Plandolit Casals, cap digital d’Informatius 3Cat.
Aquests noms no són anecdòtics. Formen part de l’estructura que decideix com s’informa, quins marcs s’imposen i quines etiquetes es normalitzen a la televisió pública.
Si TV3 considera que Aliança Catalana ha de ser presentada sistemàticament amb una etiqueta ideològica carregada, que ho expliqui obertament. Amb quins criteris? Amb quins informes? Amb quina ponderació? I amb quin dret converteix una classificació política discutible en un peu de foto permanent?
El Llibre d’Estil de 3Cat proclama que els seus informatius s’han de basar en “veracitat, rigor, imparcialitat i independència”. Però la imparcialitat no consisteix a repetir una etiqueta fins que sembli una veritat oficial. I el rigor no és aplicar un marc ideològic a uns partits mentre s’edulcora, es matisa o s’amaga el biaix d’altres opcions polítiques.
Aliança Catalana és un partit legal, democràtic, votat per ciutadans catalans i amb representació institucional. Pot ser criticat, fiscalitzat i qüestionat com qualsevol altre partit. Però la televisió pública no hauria d’actuar com un actor polític més, ni convertir els Telenotícies en una sala de qualificacions ideològiques.
Si Sigfrid Gras, Alberto Calatrava, Clara Cabezas i els editors en cap dels Informatius defensen aquest criteri, que el facin públic i el sotmetin a escrutini. I si no és cap criteri, sinó una inèrcia ideològica instal·lada a la redacció, encara és més greu.
TV3 no és propietat dels seus directius, ni dels seus redactors, ni dels partits que controlen les institucions. La paguem tots els catalans. També els que voten opcions que incomoden el sistema.
Una televisió pública que etiqueta adversaris polítics en lloc d’informar amb neutralitat no està fent periodisme: està fent relat.
Català
