Albert Font

Check out our catalyst calendar 👇 & stay on top of key biopharma readouts 📅 🚀 $XBI $IBB #biotech app.bpiq.com/catalyst-calen…

@Mou_h_Art @esport3 Comparar el que simbolitza una estelada i un 'agilucho' és no entendre absolutament res de res...

@esport3 No és cert. L'home diu que les banderes catalanes les deixin. Vull dir que retiren les estelades, les senyeres no. I probablement amb bon criteri. Ara imagineu que un grup al costat, treu banderes amb l'aguiluxo. Què passaria? Res de bo, segur.

❌ Sense simbologia de Catalunya als Jocs Olímpics ❗ La seguretat ha retirat les banderes catalanes a la prova d'esquí de muntanya 💥 L'afició s'hi ha resistit, però ha acabat cedint davant el reglament del COI Tots els detalls 👉 3cat.cat/esport3/sense-…

Fa un parell de dies que molts de vosaltres m’heu passat aquest post amb unes declaracions d’aquesta senyora que feien referència a mi i m’heu demanat que el contesti. D’entrada he ignorat les vostres peticions perquè la veritat és que no sabia qui era aquesta dona i és un fet sabut que Twitter sempre és ple de gent estranya que diu coses extravagants. Ara bé, quan he vist que insistíeu una vegada i una altra, he decidit esbrinar qui era aquesta tal Alícia Romero (@aliciarll) i he descobert que era la CONSELLERA D’ECONOMIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA! Això no ho dic per menystenir a la nostra benvolguda consellera sinó perquè veieu el grau d’interès que tinc en la política catalana actual! D’entrada he de dir que celebro que la consellera mencioni el meu llibre (i programa de televisió) ECONOMIA EN COLORS. Lamento, però, que el mencioni sense haver-lo llegit. Economia en Colors és molt recomanable especialment per a gent com ella que, segons llegeixo, no és economista. Si hagués llegit el llibre, hagués aprés que els economistes sempre anem un pas més enllà dels arguments bàsics i ens preguntem, com Josep Pla: “I tot això qui ho paga?”. Si el que a un li interessa és vendre la cabra de que “hi haurà 4.686M €més per a Catalunya”, doncs un acaba repetint el slogan que li dicten des del partit i ja està. Però als economistes seriosos sempre ens hem de preguntar: “i d’on sortiran aquests diners?”. La resposta simple és que els diners els posarà el govern d’Espanya. De fet, ens diuen que el Gobierno posarà un total de 21.000 milions (números rodons) per a millorar el finançament de TOTES les autonomies. D’aquets 21.000M€, uns 4.686M€ vindran a Catalunya. El venedor de cabres es quedarà content amb la resposta simple i la repetirà davant de tots els mitjans. Però l’economista seriós (i els no economistes que han llegit Economia en Colors), es tornaran a preguntar: si però, i d’on treurà el Gobierno aquests diners? Potser la consellera no ho sap, però si algun dia estudia economia descobrirà que només hi ha tres possibilitats: o bé recapta més impostos, o bé augmenta el deute o bé redueix altres partides de despesa. L’altre dia vaig veure que, Esquerra Republicana va demanar a un economista del partit, en Miquel Puig, que sortís al Col·lapse de TV3 per a rebatre la meva intervenció de la setmana anterior. I Miquel Puig, en una de les intervencions més còmiques que es recorda a la tele, va dir que “els diners no sortirien de la butxaca dels catalans PERQUÈ ELS CATALANS JA HAVÍEM PAGAT AQUESTS DINERS!!!”. És a dir, que Puig va venir a dir que els diners no vindrien de pujar impostos o emetre deute sinó de reducció d’altres tipus de despesa. Quan el presentador li va preguntar en què gastava ara aquells diners que el Gobierno passarà a la Generalitat de Catalunya, Puig va parlar de despeses de funcionament de l’estat (ministerios), despeses de la casa real, despeses militars, pensions o inversions en carreteres o trens de rodalies. Anem a pams: algú creu que el Gobierno reduirà els ministeris, el salari del rei, les depeses militars (recordeu que Espanya li ha promès a l’Otan que doblarà en els propers anys la despesa militar)? No! No s’ha de ser molt llest per saber que no reduiran cap d’aquestes despeses sinó que el que passarà és que reduiran les despeses discrecionals com per exemple, les inversions en el manteniment de rodalies. I si això és el que fa al Gobierno, el que acabarà passant és que Madrid agafarà una partida de 4.686M que fins ara es gastava directament Catalunya (rodalies) i li donarà a la Generalitat en forma de finançament de manera que la quantitat de diners ADDICIONALS per a CATALUNYA serà exactament de ZERO. És cert que la Generalitat tindrà més diners per a que la consellera Romero pugui gastar-los en sanitat, educació o mossos (o en contractar cotxes oficials o donar feines a més militants del PSC). Ara bé, una cosa és la Generalitat i una altra cosa és Catalunya. La Generalitat ingressarà més però com que els diners vindran de la reducció de despeses que fins ara es feien a Catalunya, (rodalies) el país en el seu conjunt, hi guanyarà exactament zero! Quan la senyora consellera diu que hi haurà “4.686M més per a Catalunya”, qui fa el compte de la vella és ella !!! I per què sospito que el Gobierno reduirà la despesa que fins ara ha fet a Catalunya per a finançar la Generalitat? Doncs perquè és el que SEMPRE ha fet. Fiexu-vos: des del 1993, el finançament de la Generalitat ha millorat substancialment i paulatina: Gonzàlez va donar el 15% de l’IRPF el 1993; El 1996, amb els pactes del Majèstic, Aznar ho va pujar al 30%; El 2001 es va pujar al 33% i s’ho va incloure el 35% de l’IVA i el 40% d’impostos especials; El 2009 es va passar al 40% IRPF, 50% IVA i 58% especials. I mentre la participació de la Generalitat augmentava sense parar, passava una cosa curiosa: quan es calculava la Balança Fiscal (que és la diferència entre tot el que paguen els catalans, sumant el que rebia la Generalitat i les despeses que feia l’estat directament a Catalunya - Rodalies, per entendre’ns), la diferència SEMPRE ERA LA MATEIXA: un 8% del PIB Català! Ho he dit en moltes ocasions i ho repeteixo aquí. A l’univers hi ha dues constants immutables: la velocitat de la llum i el dèficit fiscal català! Podria semblar que el dèficit de la balança fiscal és un fenomen paranormal però no, l’únic que estava passant és que el Gobierno sempre ha agafat els diners que fins aquell moment gastava directament a Catalunya i els ha utilitzat per a finançar la Generalitat. D’aquesta manera, la Generalitat cada cop tenia més diners... però rodalies cada cop en tenia menys de manera que el total NET que arribava a Catalunya era sempre el mateix! No hi ha ningú que ens pugui assegurar que el Gobierno (sota la pressió de les altres comunitats autònomes que no volen que es doni ni un sol euro més a Catalunya) no tornarà a fer el mateix! Per tant, el que deien tant la consellera com el Miquel Puig (que abans de dedicar-se a al contorsionisme polític, era un gran economista) és pura fantasia. La qual cosa ens deixa només dues alternatives: o bé el Gobierno treu els 21.000M d’euros de més impostos o bé augmenta el deute. Com que el deute s’acabarà pagant els impostos, tots aquests diners addicionals els pagaran, d’alguna manera o d’una altra, els contribuents. Si és així, hem de saber que els Catalans paguem més o menys el 21% dels impostos d’Espanya i el 21% de 21.000M€són 4.410M€. És a dir, que dels 4.486Me que ens diu la consellera que vindran a Catalunya, 4.410M€ els pagaran els contribuents catalans. En aquest cas el total net addicional per al país serà de 276 milions i no els 4.686M€ que ens diu la senyora Romero. Si la consellera ens vol vendre el nou finançament, que ens expliqui que la GENERALITAT tindrà 4.868M€ addicionals. Que ens digui que 276 milions més per al país millor que res. Que ens digui que hem d’agafar unes engrunes encara que el principi d’ordinalitat no es respecti perquè potser l’any que no ens oferiran ni axiò. D’acord. Però que no ens intenti vendre la cabra de què a Catalunya hi arribaran 4.868 milions d’euros addicionals perquè això és mentida. Digui el que digui la honorable consellera.

@RogerMedina_ @InstitutOstrom Menys regulació, menys burocracia, optimitzar la fiscalitat i menys subsidis/fons publics. És a dir, no fan falta tantes ajudes, el que fa falta és crear l'ecosistema adequat per que la indústria pugui prosperar. Res més.

El proper dijous 16 d'octubre es presenta l'estudi “Què necessita la indústria catalana”, elaborat per la Direcció General d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, un tema tan rellevant com necessari, i on he tingut la sort de fer-hi una petita contribució. La meva contribució parla de la necessitat que la regulació de l’activitat econòmica, una eina essencial per al funcionament de les economies modernes, tingui en compte els seus eventuals efectes sobre la competitivitat empresarial i la seguretat jurídica. Analitzo què ens diu l’evidència empírica sobre els efectes de la càrrega regulatòria, així com les xifres de la Comissió Europea o la Cambra de Comerç, que posen de manifest com les empreses consideren que l’augment de la complexitat normativa afecta la seva competitivitat: més del 60% afirmen que la regulació és un obstacle de primera magnitud a l’hora de desplegar les seves inversions a llarg termini (més del doble de la mitjana europea), i el 57% dels inversors tenen poca o molt poca confiança que les seves inversions estiguin protegides per les lleis i els tribunals. Els poders públics encarregats de regular l’activitat econòmica han de tenir en compte els principis de necessitat, eficàcia i proporcionalitat, tots ells part dels principis de bona regulació, per tal d’identificar clarament les finalitats perseguides i assegurar-se que els instruments emprats son els més adequats per a la seva consecució. Un exemple paradigmàtic n’és el rígid règim regulatori del desplegament d’energies renovables que ha estat vigent a Catalunya durant molts anys, amb un impacte directe en la competitivitat i la localització del teixit industrial.

🇨🇳5 Things BeiGene Can Teach Us About the Future of China-Driven Biotech If you want to understand where biotech R&D is going, don’t just look to Boston. Look to BeiGene. They’ve quietly built one of the most ambitious, vertically integrated R&D engines anywhere in the world. And they’re not just following the West anymore, they’re setting the pace in key areas that matter: scale, speed, modality innovation, and translational logic. Let’s break down what BeiGene’s strategy reveals and why it matters. 1⃣Scale is no longer the bottleneck. It’s the edge. In 2018, BeiGene was averaging 7 preclinical programs per year. In 2025? They’re on track for 82. That kind of scale doesn’t just look good on a slide. It changes how you allocate capital and run your pipeline. With that many shots on goal, you don’t need to cling to losers. You can kill early, double down on signal, and pivot quickly when biology surprises you. It’s not just a big pipeline. It’s a portfolio management system, built for speed and optionality. 2⃣Modality fluency isn’t optional anymore. China was once criticized for being 5–10 years behind on modality innovation. Not anymore. BeiGene is running programs across: 🔹CDACs (chimeric degraders) 🔹ADCs (including B7-H3, CEA, FGFR2b) 🔹Trispecifics 🔹T-cell engagers 🔹And yes, still small molecules and antibodies This isn’t a bolt-on strategy. It’s full-stack innovation. Internal chemistry, biologics, linker-payload, all owned in-house. The lesson: modality leadership isn’t coming from a single Western hub anymore. 3⃣Combos aren’t Plan B. They’re Plan A. One of the clearest signals: BeiGene is designing combinations before proof of concept. 🔹CD3 T-cell engager + IL-15 prodrug booster 🔹EGFR CDAC + EGFRxMETxMET trispecific 🔹KRAS inhibitor + KRAS degrader + RAS(ON) inhibitor These aren’t “we’ll see if they work together later” combos. These are engineered up front, with mechanism synergy and translational biology in mind. You don’t do that unless you have internal control over every piece. And BeiGene does. 4⃣Speed isn’t just about being first. It’s about learning faster. Ten first-in-human trials in a single year. That’s roughly one IND every five weeks. What enables that? 🔹In-house IND authorship 🔹Onshore GMP manufacturing 🔹Chinese regulatory reforms (CDE IND timelines often <60 days) 🔹Deep CRO integration and faster site activation In biotech, speed = learning cycles. And in a high-burn, high-risk environment, the ability to get early data quickly is the most underrated form of capital efficiency. 5⃣A biology-first, modality-agnostic mindset is emerging. This might be the most important shift of all. BeiGene is attacking targets with multiple modalities in parallel. For EGFR: they’re testing both degraders and trispecifics For KRAS: they’re running inhibitors, degraders, and RAS-ON blockers This isn’t redundancy. It’s strategic convergence. The question isn’t “Which modality wins?” The question is “What combination delivers real tumor regression and how can we build it now, not five years from now?” That’s a different R&D mindset. And it’s already here. What it all means for the future of biotech R&D 👉First-in-human combo studies will increasingly start in China, not just be confirmed there. 👉INDs will include multiple modalities from Day 1. Think: TCE + cytokine booster + degrader, all filed together. 👉Western pharmas won’t just partner for China rights, they’ll start in-licensing full platforms and translational insights. 👉The edge will go to companies that combine scale, modality control, combo foresight, and fast execution. Not just one. BeiGene isn’t the only company doing this. But it’s the one showing us what happens when a biotech stops optimizing for “follower” status and starts running its own playbook. The rest of the world should pay attention. Because this isn't just a China story. It's the future of how translational medicine will be built.

Minut i resultat: han habilitat el portal per penjar obligatòriament les coordenades GPS dels productes forestals. Per entrar cal generar un token amb la app EU Login, on surt Error 5305. Per resoldre-ho cal anar a una web i escanejar un QR que demana un PIN que mai hem definit.

Independientemente del resultado, el Baça debería elevar una queja formal. El arbitraje de Hernández Hernández ha sido un atraco sin precedentes. Sin precedentes y deliberado. Un escándalo que espero que el club no deje pasar por alto.

Ha sido una de las actuaciones arbitrales más escandalosas que recuerdo. Muy exagerado. Mucho. Me ha dado hasta miedito. Como si me fuera a encontrar mañana una cabeza de caballo en la almohada

@MarcosJarBur La tangada és monumental

Es lo más heavy q he visto nunca en un partido de fútbol

Reig Jofre avisa que el projecte de llei del medicament amenaça les farmacèutiques autòctones ara.cat/economia/reig-…

Today, we’re excited to announce a strategic partnership with @ViricaBiotech, a leading developer of enhancers for scaling of viral vectors as well as cell and gene therapies, to enhance our respective AAV gene therapy manufacturing platforms. hubs.la/Q02R-4hF0

$CRSP is a 1st generation #CRISPR company. The most efficient use of 1st generation CRISPR has been in the gene knockout space. It can go in and alter the gene at the promoter or near the start site and prevent gene transcription. This brings with it the ability to target and treat many diseases. The first use of this was in altering stem cells during an autologous stem cell transplant to turn off the BCL11a gene so that those cells returned to making Fetal Hemoglobin. This led to a functional cure for SCD and Beta Thalassemia. This still requires a lot of very toxic conditioning which leaves room for many newer innovative therapies. The next stage is to begin to use knockout technology in the liver to treat diseases like cardiovascular disease by knocking out cholesterol controlling genes. The liver naturally makes most of the cholesterol. This area has been developing quickly for the CRISPR space. We know that by knocking out some genes we can lower the livers production of cholesterol. This works as a life long treatment for patients who struggle with high cholesterol disorders. The final use of first generation CRISPR editors will be for cell therapies. This is where they can engineer CAR-T cells to help fight cancer. Right now, there is a lot of low hanging fruit where these early CRISPR systems can help. Some 1st generation CRISPR companies have taken to trying to do in-vivo editing with Homology Directed Repair using one vector delivering the CRISPR system and a second AAV vector delivering a donor template of DNA. I find this to be high risk so we need data to ensure it works safely. The double stranded breaks makes it very dangerous and risky to do changes or insertions into the DNA with these early CRISPR editors.

Interesting stuff I read this week - After infamous analysis done by Tufts University’s Joseph DiMasi about Capital required to get drug approved (~$2B per drug) - Aylin Sertkaya at , Eastern Research Group estimate the same for $880M! jamanetwork.com/journals/jaman…

1/A BioTech company’s ability to finance its operations is the keystone of this sector. @NatureBiotech excellent 📊refers to all the key points of the market’s current status & shows that the M&A and private BioTech financing activities are currently at a 15-year high! $XBI 🧵👇

"Con este gran cerebro, lo que nos hace humanos es que somos monos inteligentes y tristes. Mi esperanza es que esta condición un día se pueda superar. Mi mayor miedo es que sea tan natural que nunca se supere", sostiene el paleoneurobiólogo Emiliano Bruner #Echobox=1723367925" target="_blank" rel="nofollow noopener">elpais.com/ciencia/2024-0…

A new analysis suggests a complex cellular organism somewhat similar to modern microbes evolved only a few hundred million years after Earth’s formation. scim.ag/7EA

🔝Gran èxit de la 1a Jornada sobre anticossos monoclonals organitzada pel #PCB_UB i @Leitat. Moltes gràcies a tothom per la vostra participació! 👏Ens veiem a la propera! 👍 @AgendaLeitat #PCBCommunity #GATBiosciences @bioingenium @leanbiopro @OnaTherapeutics @ccitub

2023 Blockbuster Drugs (sales) Source: Anis Fahandej-Sadi on the HR App!

Madrid y Barcelona se han llenado de estos “nuevos restaurantes canallitas regentados por niños ricos”, no hechos para “la gente gris que solo quiere cenar y charlar”. Son así: ‘instagramfriendly’. ¿Por qué los llaman canallas cuando quieren decir pijos? elpais.com/gastronomia/el…