anna espelt delclós

Avui Sant Josep, i ahir, les primeres orenetes. Puntualitat africana.

La primavera ho anava endreçant tot: la rosa al roser i l'ocell a la branca. Jardí vora el mar

Volver a lo vivo. Llega el segundo número de #CalicataMagazine. Periodismo independiente, un lujo poder escribir sobre #vino sin ruidos ni prisas y con profundidad. Entrevista a @annaespelt @CellerEspelt Fotografies de Jordi Gatell @Cordegat calicatamagazine.com/tienda/p/calic…

La cosa va així pels moixons. Moltes gràcies a tothom ❤️

Vam dir que tothom que hagués començat a comprar la Història de la cuina catalana i occitana, de Vicent Marqués, podria acabar la col·lecció. Doncs hem complert la nostra paraula. Hem fet una petita reedició dels volums 1 i 4. Tots dos s'havien exhaurit. I això val peles, amics! Ja els podeu encarregar si els estàveu esperant. edicionssidilla.cat/els-nostres-ll…

Fa un dia magnífic després de molts de pluja. La pols del camí s'arrapa a la terra. Un mar verd es cus a un de gris. Sembla planer però hi ha escuma a les roques. No ens hi vol dins. Ens estirem a la platja, agombolades per la piuladissa, el sol i la remor de les onades.

Ja sé que no són excloents però m'activa més alarmes la suficiència que la vehemència. A mi només em generen confiança els dubtes ben treballats.

Gafarrons, cogullades, verdums, mallerengues i adolescents rialleres: la banda sonora del renaixement de la primavera.

Avui, sí.

La lluna és un fil. El relleu son ombres xineses. El fons va del taronja a l'acerat. Les branques són dendrites que busquen el cel. Un punt brillant custodia la Mare de Déu del Mont. Potser és Saturn.

Quin goig! Llegiu-lo! Compreu-lo!

Han passat per sobre casa un milerat de cigonyes volant cap al nord.

Avui, si.

Els arbres ballen al so de la Tramuntana.

Tots sabem fer coses que no sabem que sabem fer fins que et toca fer-ne d'altres que no saps fer però que hi ha gent que sí, que les que sap fer, i les sap fer tant, que probablement no sap ni que les sap fer.

Els renecs de l’Empordà per tancar les escoles per vent s’han sentit des de Tortosa.

El sol encara no s'ha aixecat del tot. Presideix el paisatge el Canigó nevat. Al costat de la carretera un camp negat fa de mirall del cel. Un parell de dotzenes de cigonyes hi fan l'agost.

Semblava que no feia gens de vent però quan he buidat la galleda de la cendra he descobert que si, una mica, prou. No ho recomano.

En tornar de la fira, l'ametller del costat de casa ja era florit. Els altres l'han seguit turó avall, dia a dia: una cascada blanca.