Josep Maria Fusté De
1.2K posts
Josep Maria Fusté De
@fuste_josep
Sóc l'hòstia!
Santa Margarida de Montbui, Es Katılım Kasım 2014
83 Takip Edilen30 Takipçiler
No hi ha res més avorrit que la classe treballadora
NomedigazDolors@LPuertos83565
Viva lo 1° de mayo, día internacional d'a clase treballadera!
Català
Anarcofeixisme, realment existeix i de fet va existir una pseudo organitzacio anarcofeixista a espanya, les bases autonòmiques
Català
Fil d'ideologies polítiques esquizofrèniques.
Comencem, com no podia ser d'altra manera, amb el Carlisme-leninisme, la que salvarà Catalunya (aquesta realment no és esquizofrènica 🧐)
Català
@LaEtxebarria Ui, sí, no sóc independentista, que es vegi el meu pedigrí.
Doncs jo tampoc sóc independentista, sóc desannexionista!
Català
No sóc independentista. Que quedi clar. Però en vídeo, la capacitat que té la Silvia Orriols de dir el que li passa pel cap, allò en què creu amb absoluta convicció i sense que li importi pel camí el que diguin els altres… Tant de bo jo hagués tingut aquest valor abans. El vaig trobar molt tard i ho vaig pagar molt car, però crec que és d’admirar una persona, i sobretot una dona, que diu el que pensa sense avergonyir-se’n. Ahir em deia una antiga votant del PSOE que votaria Orriols perquè ella no creia en la independència, però preferia viure en una república catalana que en una república islàmica.
x.com/desperteu_vos/…
Català
Ahir i avui he vist joves vestint aixi, i no venien de la feina. I eren, sortosament, catalans.
Sarahh@Sarahhuniverse
Golden Age Men in suits ✨ © vintagememories66
Català
Josep Maria Fusté De retweetledi
@ArielSerra @pepe_fajula Treballar en diumenge. Era broma, perquè jo també ho faig.
Català
Un article que fa reflexionar d'Alistair Heath, periodista britànic del Daily Telegraph:
Hi ha alguna cosa sobre Israel que és inquietant, i no és necessàriament el que la gent expressa.
Parlen de política, assentaments, fronteres i guerres.
Però si grates la superfície d'aquesta ràbia, descobreixes alguna cosa més profunda:
Aquest malestar no prové de les accions d'Israel, sinó del que representa.
Una nació tan petita no hauria de ser tan poderosa. Punt.
Israel no té petroli.
No posseeix recursos naturals excepcionals.
La seva població és amb prou feines equivalent a la d'una ciutat americana mitjana.
Està envoltada d'enemics.
Vergonya per a l'ONU.
Un objectiu del terrorisme.
Condemnat per famosos.
Boicots, calúmnies i atacs.
I, tanmateix, prospera com si no hi hagués demà.
En l'exèrcit.
En la medicina.
En la tecnologia.
En l'agricultura.
En la intel·ligència.
En seguretat. I sobretot, amb un esperit i una determinació inquebrantables.
Van transformar el desert en terres de conreu.
Extreuen aigua de l'aire.
Intercepten míssils en ple vol.
Alliberen ostatges just davant dels nassos dels règims cruels del món.
Sobreviuen a guerres que es creia que els havien esborrat del mapa,
i fins i tot les guanyen.
El món observa, impotent.
I davant d'un poder tan inexplicable, busquem una altra explicació:
Potser l'ajuda americana.
Potser un lobby internacional.
Potser l'opressió.
Potser el robatori.
Potser alguna conspiració fosca que va atorgar aquest poder als jueus.
Déu no vulgui que això sigui cert.
Déu no vulgui que sigui real.
Déu no vulgui que s'ho mereixin.
I potser la pitjor part és que va ser decretat des de dalt.
Se suposava que el poble jueu havia desaparegut fa molt de temps. Així és com acaba normalment la història dels pobles perseguits, expulsats i esclavitzats.
Però els jueus no van desaparèixer.
Van tornar a la seva terra.
La van reconstruir.
Van reviure la seva llengua ancestral.
I van reviure el seu passat, a través de la memòria, la identitat i la força.
Això no és només una qüestió política.
És gairebé bíblic.
No hi ha cap fórmula màgica per explicar com un poble pot tornar a la seva pàtria després de dos mil anys.
No hi ha cap explicació lògica per a la transició de les cambres de gas a la influència global.
No hi ha cap precedent històric per sobreviure als babilonis, els romans, les croades, la Inquisició, els pogroms i l'Holocaust,
i per continuar presentant-se a treballar a Tel Aviv els dilluns al matí.
Israel no es pot reduir a la lògica.
A menys que es cregui en alguna cosa més gran que la lògica.
I això és el que sacseja el món. Perquè si Israel és real,
si aquesta nació antiga i modesta encara és viva, protegida i pròspera,
llavors potser...
Déu no és un mite.
Potser encara forma part de la història.
Potser la història no és producte de l'atzar.
Potser el mal no té l'última paraula.
I potser el poble jueu no és només un poble...
sinó un testimoni.
I això és el que sempre és difícil d'acceptar.
Perquè un cop admets que la supervivència d'Israel no és només impressionant, sinó potser divina,
tot canvia.
La brúixola moral s'esfondra.
Les certeses sobre el poder, la història i la justícia s'esfondren.
I llavors t'adones que aquest no és el final d'un imperi,
sinó el començament d'alguna cosa eterna.
Així que ho negues.
Així que calumnies.
Així que ataques amb fúria.
Perquè és molt més fàcil anomenar un miracle un "engany"
que considerar la possibilitat
que Déu realment compleixi les seves promeses.
I que ho fa… discretament.
Guib0r3@Guib0r3
Un article qui donne à réfléchir, signé Alistair Heath, journaliste britannique du Daily Telegraph : Il y a quelque chose en Israël qui dérange, et ce n’est pas forcément ce qu’on exprime. On parle de politique, de colonies, de frontières et de guerres. Mais si l’on gratte un peu la surface de cette colère, on découvre quelque chose de plus profond : Ce malaise ne vient pas des actions d’Israël, mais de ce qu’il représente. Une nation si petite ne devrait pas être aussi puissante. Point final. Israël n’a pas de pétrole. Il ne possède pas de ressources naturelles exceptionnelles. Sa population est à peine équivalente à celle d’une ville américaine moyenne. Il est entouré d’ennemis. Honte à l’ONU. Cible du terrorisme. Condamné par des célébrités. Boycotts, calomnies et attaques. Et pourtant, il prospère comme si demain n’existait pas. Dans l’armée. Dans la médecine. Dans la technologie. Dans l’agriculture. Dans le renseignement. Dans la sécurité. Et surtout, avec un esprit et une détermination inébranlables. Ils ont transformé le désert en terres cultivées. Ils extraient l'eau de l'air. Ils interceptent des missiles en plein vol. Ils libèrent des otages sous le nez des régimes cruels du monde. Ils survivent à des guerres dont on pensait qu'elles les rayeraient de la carte – et ils les gagnent même. Le monde observe, impuissant. Et face à une force inexplicable, on cherche une autre explication : Peut-être l'aide américaine. Peut-être un lobby international. Peut-être l'oppression. Peut-être le vol. Peut-être une sombre machination qui a conféré un tel pouvoir aux Juifs. Car Dieu nous préserve que ce soit la vérité. Dieu nous préserve que ce soit réel. Dieu nous préserve qu'ils le méritent. Et le pire, peut-être, c'est que cela ait été décrété d'en haut. Le peuple juif était censé disparaître depuis longtemps. C’est généralement ainsi que se termine l’histoire des peuples persécutés, expulsés et réduits en esclavage. Mais les Juifs n’ont pas disparu. Ils sont retournés sur leur terre. Ils l’ont reconstruite. Ils ont fait revivre leur langue ancestrale. Et ils ont redonné vie à leur passé – à travers la mémoire, l’identité et la force. Ce n’est pas qu’une question de politique. C’est presque biblique. Il n’existe aucune recette miracle pour expliquer comment un peuple peut retourner sur sa terre natale après deux mille ans. Il n’y a pas d’explication logique au passage des chambres à gaz à l’influence mondiale. Il n’existe aucun précédent historique de survie aux Babyloniens, aux Romains, aux Croisades, à l’Inquisition, aux pogroms et à l’Holocauste – et de présence continue au travail à Tel Aviv le lundi matin. Israël ne se résume pas à la logique. À moins de croire en quelque chose de plus grand que la logique. Et c’est cela qui bouleverse le monde. Car si Israël est réel, si cette nation ancienne et modeste est toujours vivante, protégée et prospère, alors peut-être… Dieu n’est pas un mythe. Peut-être fait-il encore partie de l’histoire. Peut-être l’histoire n’est-elle pas le fruit du hasard. Peut-être le mal n’a-t-il pas le dernier mot. Et peut-être les Juifs ne sont-ils pas seulement un peuple… mais un témoignage. Et c’est ce qui est toujours difficile à accepter. Car une fois qu’on admet que la survie d’Israël n’est pas seulement impressionnante, mais peut-être divine, tout change. La boussole morale est ébranlée. Les certitudes sur le pouvoir, l’histoire et la justice s’effondrent. Et alors on réalise que ce n’est pas la fin d’un empire, mais le début de quelque chose d’éternel. Alors on nie. Alors on calomnie. Alors on attaque avec rage. Car il est bien plus facile de qualifier un miracle de « supercherie » que d’envisager la possibilité que Dieu tienne vraiment ses promesses. Et qu’il le fasse… discrètement.
Català
@ArielSerra @pepe_fajula Ostres, això sí que és greu! 😂😂😂
Català
@pepe_fajula Bé, a Jerusalem, que és la capital i la ciutat més gran del país, a Tel Aviv, a Ramat Gan i pertot, a treballar ens hi presentem diumenge al matí. A Israel treballem de diumenge a divendres. I ja som deu milions.
Català
@pilgrimofbeauty No cal ser d'un partit per saber que sobra gent. Jo això ja fa temps que ho sé.
Català
Josep Maria Fusté De retweetledi
No definir "qui és català" és una fal·làcia: vol dir no qüestionar la definició actual de català, feta a mida de l'ocupant.
La no-definició no existeix.
Els contraris a definir-ho no són partidaris de la indefinició; són defensors de la definició feta a mida de l'ocupant
Català
Josep Maria Fusté De retweetledi
@elmonarac1 @janetsanz @AnnaGomezLleida @RamonRoviraPol @Ferrancm @laura_rosel Em fa molta vergonya que tingueu una PSICÒPATA com la @janetsanz donant lliçons. Que odia els cotxes DELS ALTRES, que no entén que una gran ciutat no pot estar plena de "superilles" que col·lapsen els voltants, que abans de tallar carrers ÉS IMPERaTIVAMENT NECESSARI MILLORAR...+
Català
Josep Maria Fusté De retweetledi
COMUNICAT
El FNC recomana no assistir a cap manifestació per Rodalies fins que es rescindeixi el contracte d'explotació amb RENFE. El temps dels prou, d'exigir, de demanar i de pidolar ja han passat.
Comunitat de Premsa del Front Nacional de Catalunya @FNCatalunya
Cap de les manifestacions del 7 de febrer canviarà res. Només són escarafalls partidistes.
Les mancances estructurals que pateix Catalunya en matèria ferroviària es deriven de l’espoliació continuada i la voluntat de degradació del país planificada per les autoritats espanyoles (i franceses al nord). La mobilitat només és una part d’aquesta dinàmica extractiva.
Per reconduir aquesta situació, calen respostes polítiques ordenadament revolucionàries: desconnectar-nos del sistema espanyol de dominació, basat en un cens i una demografia cada vegada més colonials i adversos, i tirar endavant la nostra pròpia legalitat nacional per encarar obertament una nova via independentista i restaurar el nostre Estat constitucional en clau de descolonització.
JXCAT hauria de completar el trencament d’acords amb el PSOE i ERC desmarcar-se de les aliances amb les esquerres espanyoles. I tot seguit, per la legítima via unilateral, basada en el Cens del Poble Català, un cens nacional inspirat en les legislacions nacionalitàries europees, elegir una Autoritat Nacional independent i exercir l'autodeterminació.
No anirem a cap de les manifestacions convocades el dissabte 7 de febrer de 2026 pel desgavell a RENFE, Rodalies, ADIF perquè és alimentar en el poble català la cultura adolescent del plany i del greuge i el perpetua en la mentalitat de manifestant, i el que cal és mentalitat de poder. I el poder es crea, no s'esgarrapa de qui el té.
La nostra manera de defensar la mobilitat del país és reforçar l identitat col·lectiva i refer els nostres vincles interns.
Català
@RoiLopezRivas Quins fantasmes! Que es fotin en Bolívar per on els càpiga.
Català
URGENTE - Venezuela:
Ministro de Defensa Vladimir Padrino López: "¡Pueblo heroico de Venezuela! ¡Soldados de la Patria! ¡Hijos e Hijas de Bolívar!
La Fuerza Armada Nacional Bolivariana, informa al mundo entero, que en la madrugada de hoy 03 de enero de 2026 el pueblo venezolano ha sido objeto de la más criminal agresión militar por parte del gobierno de los EE.UU.
El honor, el deber y la historia nos llaman. ¡Que el grito de la Patria libre retumbe en cada rincón! ¡La victoria es nuestra, porque la razón y la dignidad nos acompañan! ¡Venceremos!"
Español
Josep Maria Fusté De retweetledi
🗣️ CRIT | L’esquerra és només compassió - Josep M. Fusté (@Fust52444M)
"A l’esquerra li va molt bé que el capitalisme cerqui treballadors per fer anar les fàbriques. Aquests treballadors segueixen peixant el discurs de l’esquerra, el de la compassió."
estat.cat/lesquerra-es-n…
Català