Ariel Serra

8.8K posts

Ariel Serra banner
Ariel Serra

Ariel Serra

@ArielSerra

Català. Israelià. Escric — Catalan. Israeli. I usually write — קטלוני. ישראלי. אני נוהג לכתוב

Jerusalem (Israel) Katılım Ekim 2008
6.3K Takip Edilen3.9K Takipçiler
Antoni Gelonch
Antoni Gelonch@Antoni_Gelonch·
#taldiacomavui, el 1794, fou guillotinat a París Antoine de Lavoisier. Fou un químic, biòleg i economista francès, considerat el pare d la química moderna. Durant el Terror, Marat, poderós cap revolucionari, l'acusà d'haver participat en complots absurds i demanà la seva mort.
Antoni Gelonch tweet media
Català
8
39
123
1.6K
Ariel Serra retweetledi
David Senra
David Senra@davidsenra·
My conversation with Marc Andreessen (@pmarca), co-founder of @a16z and Netscape. 0:00 Caffeine Heart Scare 0:56 Zero Introspection Mindset 3:24 Psychedelics and Founders 4:54 Motivation Beyond Happiness 7:18 Tech as Progress Engine 10:27 Founders Versus Managers 20:01 HP Intel Founder Legacy 21:32 Why Start the Firm 24:14 Venture Barbell Theory 28:57 JP Morgan Boutique Banking 30:02 Religion Split Wall Street 30:41 Barbell of Banking 31:42 Allen & Company Model 33:16 Planning the VC Firm 33:45 CAA Playbook Lessons 36:49 First Principles vs. Status Quo 39:03 Scaling Venture Capital 40:37 Private Equity and Mad Men 42:52 Valley Shifts to Full Stack 45:59 Meeting Jim Clark 48:53 Founder vs. Manager at SGI 54:20 Recruiting Dinner Story 56:58 Starting the Next Company 57:57 Nintendo Online Gamble 58:33 Building Mosaic Browser 59:45 NSFnet Commercial Ban 1:01:28 Eternal September Shift 1:03:11 Spam and Web Controversy 1:04:49 Mosaic Tech Support Flood 1:07:49 Netscape Business Model 1:09:05 Early Internet Skepticism 1:11:15 Moral Panic Pattern 1:13:08 Bicycle Face Story 1:14:48 Music Panic Examples 1:18:12 Lessons from Jim Clark 1:19:36 Clark Versus Barksdale 1:21:22 Tesla Versus Edison 1:23:00 Edison Digression Setup 1:23:13 AI Forecasting Myths 1:23:43 Edison Phonograph Lesson 1:25:11 Netscape Two Jims 1:29:11 Bottling Innovation 1:31:44 Elon Management Code 1:32:24 IBM Big Gray Cloud 1:37:12 Engineer First Truth 1:38:28 Bottlenecks and Speed 1:42:46 Milli Elon Metric 1:47:20 Starlink Side Project 1:49:10 Closing Includes paid partnerships.
English
193
628
5K
6M
Ariel Serra retweetledi
J. Valls
J. Valls@decalvalls·
El Poble jueu és l'únic amb continuïtat històrica present a Catalunya des d'abans fins i tot de la gènesi del país, amb un paper molt important ja en la formació, organització i expansió dels comtats catalans. El Poble jueu fou clau en els episodis més gloriosos i ja llunyans de la història medieval de Catalunya fins que fou vilment traït i la seva gran herència gairebé esborrada, però l'esperit jueu no mor mai, sempre acaba ressorgint, perquè el Poble jueu té memòria i una ànima immortal.
Català
14
91
225
3.6K
Ariel Serra retweetledi
Rawan Osman روان عثمان
Rawan Osman روان عثمان@RawaneOsmane·
I lost count. This might be my 20th visit to Israel since October 7. Not to Lebanon, where I grew up, where an economy survives on the support of visitors. Not to crumbling Damascus, the oldest continuously inhabited city in the world, which offered me nothing but harassment and a birthplace on my passport. But to Israel, during the worst war since its establishment. Because I am a traitor. I betrayed my friends and family, my educators, and the mainstream in Lebanon, Syria, across the Arab and Muslim worlds, in Europe, and in America. Unlike the masses who have never set foot in Israel, I know that Israelis are not monsters. They do not seek war, nor do they wage it to conquer land. The accusations of genocide, the blood libels, the conspiracy theories—they are not rooted in reality. They are born of ignorance, and too often, of something darker. At best, hostile opinions stem from a profound misunderstanding: of this war, of the history of this conflict, of political Islam and its ambitions, of Judaism, and certainly of Zionism. But how could the average person not be confused? A relentless campaign of misinformation defames Israel while elevating the Palestinian narrative into a simplistic story of pure victimhood. It is emotionally compelling. It is easy. It requires no deeper inquiry. And so the question is never asked: What happens the day after? Would a Palestinian state focus on building a thriving society, contributing to the region and to the world? Or would it continue a war against Israel? History does not leave much room for doubt. Every attempt at compromise has been met by rejection or violence. And yet, the pressure is always placed on Israel—to concede, to risk, to appease. Why? To satisfy crowds who chant slogans they barely understand? To align with a cause that thrives not on building, but on perpetuating conflict? Real genocides unfold across the world and are met with indifference. Millions of Kurds still seek a state. Others fight for self-determination without commanding global obsession. The difference is not the cause. The difference is the JEW. The particular fixation on Israel cannot be separated from a much older story—one of projection, distortion, and hatred uniquely reserved for Jews. I consider myself privileged. Privileged to have seen through the lies I was taught—the lies you are told. Privileged to have encountered the reality of a people who built, defended, and sustained a state against relentless hostility. As a seeker of truth, I was met with warmth, love, and respect. I have come to admire Israel and the Jewish people to such a degree that the noise—the accusations, the mob, the cowardice—has become irrelevant. Yes, I am a traitor. A traitor to narratives built on falsehood. A traitor to expectations that demand loyalty to lies. A traitor to a cause that demands endless sacrifice and conformity. A traitor to a cause to which I owe nothing. On the contrary, it owes me. I believe not what I was told, but what I see. I choose truth over belonging because I am free. If that makes me a traitor, so be it. I stand, firmly and proudly, with Israel. Am Yisrael Chai. #Israel #palestine #October7
Rawan Osman روان عثمان tweet media
English
923
824
3.8K
98.8K
Ariel Serra retweetledi
Rabbi Poupko
Rabbi Poupko@RabbiPoupko·
How does Israel have a forest named "The Forest of Cyrus the Great"? In 1964, Iranian Jews donated 30,000 trees to be planted on the outskirts of Jerusalem. The people of Israel and Iran have a great deal of history that brings us together. No Mullah or influencer will end that bond. The Cyrus accords will come, and the free people of Israel and Iran will stand together.
Rabbi Poupko tweet media
English
19
193
599
8.7K
Ariel Serra
Ariel Serra@ArielSerra·
Ho tens molt mal entès. Això va ser orquestrat, contrastadament, per agents afins a l'elit de Tel Aviv, contra el Likud. I escolta: no tens dret de parlar de coses que no t'interessen si ni tan sols saps garbellar la informació. Vols dir que no sé qui he votat? O em dius una cosa pitjor? Mira: israelians de totes les tendències em van repetint que els catalans sou covards, estúpids i maleducats, i jo tinc treballs a trobar catalans com cal si els vull contradir. Evidentment, amb tu no hi puc comptar.
Català
1
0
1
176
Jordi Serramià
Jordi Serramià@jordi_serramia·
@ArielSerra Tenia entès que estava orquestrat pel Likud, sí no recordo malament, amb uns cartells amb una diana. Però ja fa anys de tot plegat i no ho recordo bé
Català
1
0
0
124
Ariel Serra
Ariel Serra@ArielSerra·
@jordi_serramia La campanya mentidera i brutal va ser contra Netanyahu, que no va tenir res a veure amb allò i per aquesta clara raó que tothom coneixia va guanyar les eleccions de 1996. Et veig massa mal informat per fer-me preguntes personals.
Català
1
0
0
99
Jordi Serramià
Jordi Serramià@jordi_serramia·
@ArielSerra M'ho semblava per algun comentari. Jo mai els hi perdonaré la campanya brutal contra Rabin poc abans de ser assassinat
Català
1
0
1
140
Ariel Serra retweetledi
Ariel Serra
Ariel Serra@ArielSerra·
@meu_sr Israel acabarà la feina d'aconseguir una situació de pau, seguretat i prosperitat. El terrorisme ve de l'educació en el terrorisme, sigui catòlica, musulmana o atea. Però Israel no ha de fer la feina dels altres.
Català
1
11
37
1.4K
VIQUI ||☆||
VIQUI ||☆||@viquirepublica·
—Oriol! —Ep, Salvador! —Que dius de retirar pressupostos? —Sense el 100% de l’IRPF, impossible. —DGAIA, 500 alts càrrecs, estructura B, fundacions amigues, Abacus, diners en acolliments a amics… —A quina hora ho signem, Salvador? —Així es governa, Oriol: genolls a terra i cap excusa.
VIQUI ||☆|| tweet media
Català
51
817
1.4K
20.9K
Albert S i M
Albert S i M@albertm_s_m·
@ArielSerra @viquirepublica Tant de bo! Però trigaran a caure les estructures corruptes que sustenten els governs europeus. De què viurien els polítics i llurs menjadores?
Català
1
0
1
42
Ramon Sangles i Moles 🏴󠁧󠁢󠁥󠁮󠁧󠁿
Veig q molts van dient que si Trump reconegués Catalunya, això faria tornar boig Sánchez. Jo penso q s'hauria d'aprofitar el moment, i dir a Trump q li oferim el port de Tarragona (i potser el de Barcelona i tot). Això ens crearia riquesa, i de retop tindríem el suport d'Israel.
Català
38
46
173
3.9K
Ariel Serra
Ariel Serra@ArielSerra·
@JoanMAnglada La civilització continua, millora i s'engrandeix i el cicle opressiu s'acaba.
Català
1
0
0
67
Ariel Serra
Ariel Serra@ArielSerra·
@fuste_josep @pepe_fajula El diumenge es diu "dia primer". El descans setmanal és obligació jueva, però el fem el setè dia, que és el dissabte .
Català
0
0
3
60
Pepe Fajula. Advocat
Pepe Fajula. Advocat@pepe_fajula·
Un article que fa reflexionar d'Alistair Heath, periodista britànic del Daily Telegraph: Hi ha alguna cosa sobre Israel que és inquietant, i no és necessàriament el que la gent expressa. Parlen de política, assentaments, fronteres i guerres. Però si grates la superfície d'aquesta ràbia, descobreixes alguna cosa més profunda: Aquest malestar no prové de les accions d'Israel, sinó del que representa. Una nació tan petita no hauria de ser tan poderosa. Punt. Israel no té petroli. No posseeix recursos naturals excepcionals. La seva població és amb prou feines equivalent a la d'una ciutat americana mitjana. Està envoltada d'enemics. Vergonya per a l'ONU. Un objectiu del terrorisme. Condemnat per famosos. Boicots, calúmnies i atacs. I, tanmateix, prospera com si no hi hagués demà. En l'exèrcit. En la medicina. En la tecnologia. En l'agricultura. En la intel·ligència. En seguretat. I sobretot, amb un esperit i una determinació inquebrantables. Van transformar el desert en terres de conreu. Extreuen aigua de l'aire. Intercepten míssils en ple vol. Alliberen ostatges just davant dels nassos dels règims cruels del món. Sobreviuen a guerres que es creia que els havien esborrat del mapa, i fins i tot les guanyen. El món observa, impotent. I davant d'un poder tan inexplicable, busquem una altra explicació: Potser l'ajuda americana. Potser un lobby internacional. Potser l'opressió. Potser el robatori. Potser alguna conspiració fosca que va atorgar aquest poder als jueus. Déu no vulgui que això sigui cert. Déu no vulgui que sigui real. Déu no vulgui que s'ho mereixin. I potser la pitjor part és que va ser decretat des de dalt. Se suposava que el poble jueu havia desaparegut fa molt de temps. Així és com acaba normalment la història dels pobles perseguits, expulsats i esclavitzats. Però els jueus no van desaparèixer. Van tornar a la seva terra. La van reconstruir. Van reviure la seva llengua ancestral. I van reviure el seu passat, a través de la memòria, la identitat i la força. Això no és només una qüestió política. És gairebé bíblic. No hi ha cap fórmula màgica per explicar com un poble pot tornar a la seva pàtria després de dos mil anys. No hi ha cap explicació lògica per a la transició de les cambres de gas a la influència global. No hi ha cap precedent històric per sobreviure als babilonis, els romans, les croades, la Inquisició, els pogroms i l'Holocaust, i per continuar presentant-se a treballar a Tel Aviv els dilluns al matí. Israel no es pot reduir a la lògica. A menys que es cregui en alguna cosa més gran que la lògica. I això és el que sacseja el món. Perquè si Israel és real, si aquesta nació antiga i modesta encara és viva, protegida i pròspera, llavors potser... Déu no és un mite. Potser encara forma part de la història. Potser la història no és producte de l'atzar. Potser el mal no té l'última paraula. I potser el poble jueu no és només un poble... sinó un testimoni. I això és el que sempre és difícil d'acceptar. Perquè un cop admets que la supervivència d'Israel no és només impressionant, sinó potser divina, tot canvia. La brúixola moral s'esfondra. Les certeses sobre el poder, la història i la justícia s'esfondren. I llavors t'adones que aquest no és el final d'un imperi, sinó el començament d'alguna cosa eterna. Així que ho negues. Així que calumnies. Així que ataques amb fúria. Perquè és molt més fàcil anomenar un miracle un "engany" que considerar la possibilitat que Déu realment compleixi les seves promeses. I que ho fa… discretament.
Guib0r3@Guib0r3

Un article qui donne à réfléchir, signé Alistair Heath, journaliste britannique du Daily Telegraph : Il y a quelque chose en Israël qui dérange, et ce n’est pas forcément ce qu’on exprime. On parle de politique, de colonies, de frontières et de guerres. Mais si l’on gratte un peu la surface de cette colère, on découvre quelque chose de plus profond : Ce malaise ne vient pas des actions d’Israël, mais de ce qu’il représente. Une nation si petite ne devrait pas être aussi puissante. Point final. Israël n’a pas de pétrole. Il ne possède pas de ressources naturelles exceptionnelles. Sa population est à peine équivalente à celle d’une ville américaine moyenne. Il est entouré d’ennemis. Honte à l’ONU. Cible du terrorisme. Condamné par des célébrités. Boycotts, calomnies et attaques. Et pourtant, il prospère comme si demain n’existait pas. Dans l’armée. Dans la médecine. Dans la technologie. Dans l’agriculture. Dans le renseignement. Dans la sécurité. Et surtout, avec un esprit et une détermination inébranlables. Ils ont transformé le désert en terres cultivées. Ils extraient l'eau de l'air. Ils interceptent des missiles en plein vol. Ils libèrent des otages sous le nez des régimes cruels du monde. Ils survivent à des guerres dont on pensait qu'elles les rayeraient de la carte – et ils les gagnent même. Le monde observe, impuissant. Et face à une force inexplicable, on cherche une autre explication : Peut-être l'aide américaine. Peut-être un lobby international. Peut-être l'oppression. Peut-être le vol. Peut-être une sombre machination qui a conféré un tel pouvoir aux Juifs. Car Dieu nous préserve que ce soit la vérité. Dieu nous préserve que ce soit réel. Dieu nous préserve qu'ils le méritent. Et le pire, peut-être, c'est que cela ait été décrété d'en haut. Le peuple juif était censé disparaître depuis longtemps. C’est généralement ainsi que se termine l’histoire des peuples persécutés, expulsés et réduits en esclavage. Mais les Juifs n’ont pas disparu. Ils sont retournés sur leur terre. Ils l’ont reconstruite. Ils ont fait revivre leur langue ancestrale. Et ils ont redonné vie à leur passé – à travers la mémoire, l’identité et la force. Ce n’est pas qu’une question de politique. C’est presque biblique. Il n’existe aucune recette miracle pour expliquer comment un peuple peut retourner sur sa terre natale après deux mille ans. Il n’y a pas d’explication logique au passage des chambres à gaz à l’influence mondiale. Il n’existe aucun précédent historique de survie aux Babyloniens, aux Romains, aux Croisades, à l’Inquisition, aux pogroms et à l’Holocauste – et de présence continue au travail à Tel Aviv le lundi matin. Israël ne se résume pas à la logique. À moins de croire en quelque chose de plus grand que la logique. Et c’est cela qui bouleverse le monde. Car si Israël est réel, si cette nation ancienne et modeste est toujours vivante, protégée et prospère, alors peut-être… Dieu n’est pas un mythe. Peut-être fait-il encore partie de l’histoire. Peut-être l’histoire n’est-elle pas le fruit du hasard. Peut-être le mal n’a-t-il pas le dernier mot. Et peut-être les Juifs ne sont-ils pas seulement un peuple… mais un témoignage. Et c’est ce qui est toujours difficile à accepter. Car une fois qu’on admet que la survie d’Israël n’est pas seulement impressionnante, mais peut-être divine, tout change. La boussole morale est ébranlée. Les certitudes sur le pouvoir, l’histoire et la justice s’effondrent. Et alors on réalise que ce n’est pas la fin d’un empire, mais le début de quelque chose d’éternel. Alors on nie. Alors on calomnie. Alors on attaque avec rage. Car il est bien plus facile de qualifier un miracle de « supercherie » que d’envisager la possibilité que Dieu tienne vraiment ses promesses. Et qu’il le fasse… discrètement.

Català
21
131
278
10.9K