Jaume Badals

תיעוד תקיפה בבית החולים נאסר בחאן יונס, בזמן שצוותי הצלה פועלים לחילוץ נפגעים

Breaking: The ambulance crew and the civil defense team have just been directly targeted while live on air at Nasser Hospital in southern Gaza.

Aquest és un missatge per a tots els que sou sionistes i no ho sabeu: El sionisme defensa la idea política per la que el poble jueu pugui tenir un estat propi al que es coneixia com a Palestina al segle XIX. Això és, traduït, dir que Israel té dret a existir com a estat. Tothom que és partidari de la solució dels dos estats a la zona és de fet sionista. Tothom que cregui just que Israel no desaparegui és sionista. Els únics que no són sionistes són els que defensen la destrucció d'Israel i la constitució d'un estat islàmic -no he dit islamista- "del riu al mar". Aquesta és l'única postura no sionista que conec i comporta la mort o la deportació del poble jueu -un altre cop- o la supeditació absoluta a un poder polític governat per Hamàs. Els que defensen la desaparició de l'estat d'Israel -és a dir els únics no sionistes d'entre nosaltres- utilitzen la paraula "sionista" per assenyalar els jueus i els qui som amics seus, perquè si assenyalessin als "jueus i els seus amics" serien acusats formalment i sense mandangues del que són: antisemites. I no, no cal que em digueu que els àrabs també ho són de semites, perquè faig referència al terme políticament admès d'antisemita: és a dir: "el qui odia als jueus". Entenc que hi ha molta gent que esvarada i escandalitzada davant de la informació que ens mostren sobre el que passa a Gaza. Ser sionista no significa estar d'acord amb les decisions polítiques i militars de l'actual govern d'Israel, per molt que els Baños i Rouras s'entestin a barrejar el qualificatiu amb la sang dels morts. De fet, ser sionista vol dir tenir l'esperança que l'estat d'Israel, quan abans millor, sigui part de la solució del conflicte i que pugui esdevenir un actor imprescindible a la zona promovent la cultura, el coneixement, la tolerància, la democràcia i la prosperitat de tothom. Inclosos els palestins. És per això que m'indigna la instrumentalització que en fa l'esquerra radical del país, barrejant moralitat, culpa i morts amb un antisemitisme absurd que comporta el perill per conciutadans jueus, i pels qui es mostren públicament com amics seus, a fi i efecte d'atraure sobre sí l'atenció dels benpensants, amb fins electorals. El mateix que altra gent fa amb "els moros", de fet. Són dues cares de la mateixa moneda, l'odi irracional cap a un col·lectiu perquè no són capaços d'enfrontar-se a l'enemic de debò. Apa... bones festes de Gràcia a qui encara hi segueixi anant. Que jo no penso.

La internacional reaccionària necessita construir una dialèctica amic/enemic (Carl Schmitt pur) i l'enemic és l'anomenat wokisme. Però una cosa és allò que necessites dir que combatràs per generar cohesió interna i l'altra quin és el teu adversari real. 🧵

Fa 2 anys, el Departament de Cultura va decidir incrementar els ajuts al cinema rodat en llengua catalana. Dels 0,8M€ per pel·lícula es va passar a 1,5M€. L'objectiu era produir pel·lícules en català de gran pressupost. Ara en comencem a veure els resultats.

Si no sabeu què volen dir les paraules agafeu un diccionari. Però deixeu de fotre la tabarra amb prejudicis racistes que vinculen classe social amb l’origen nacional dels avantpassats de la gent.