Dec ser de los malos

Si en una cosa tan clara i evident, Gabilondo, el gurú de Prisa, té el valor de mentir tan descaradament, aleshores heu de pensar la de troles que ens va clavar durant dècades...

TARİHİ BİR GÖRÜNTÜ! Dünya Kupası'nın bir sonraki turuna kalmayı başardıktan sonra, Norveç'in tüm kadrosu sahada oturup stadyumdaki taraftarlarıyla birlikte kürek çekmeye başlıyor… sadece muhteşem 🤩🤩🤩

Aquesta enorme infraestructura militar de Hesbol·là, que ha costat milers de milions, s'ha construït sota els ulls atents dels cascs blaus (espanyols) de l'ONU. Recordem-ho: els cascs blaus tenien el mandat de fer complir la Resolució 1701 (2006), aprovada per unanimitat per l'ONU, amb els punts principals següents: Zona desmilitaritzada: s'estableix una zona lliure de personal armat, armament i material militar entre la frontera amb Israel i el riu Litani. L'única força armada permesa en aquesta zona és l'exèrcit libanès i els cascs blaus. Desarmament: s'exigeix el desarmament de tots els grups armats al Líban (incloent-hi Hesbol·là). Embargament d'armes: es prohibeix el subministrament d'armes o equipament militar al Líban sense el consentiment del govern. Conclusió: l'ONU no només no ha complert la seva pròpia resolució, sinó que, a la vista de les proves, es pot afirmar que la seva presència al sud del Líban només ha servit per fer exactament el contrari del que exigia la resolució, permetent i consolidant la presència i l'actuació de Hesbol·là a la frontera amb Israel.

És com si a Londres els llencessin poemes escrits en alemany en l'aniversari del bormbardeig nazi de la 2GM. Aneu a la merda!

Enhorabuena José Luis Ábalos, ministro de Fomento. Un placer poder acompañarte en tu toma de posesión. @abalosmeco

@Jaguilfa @Aleixrb @ProfesaurioR @sergim331 Vull pensar que no és aixi. Jo crec que el meu equip directiu ni actuaria com el teu. Espero. Sinó, seria una decepció, com ha estat al teu cas.

@trapatroles70 @Aleixrb @ProfesaurioR @sergim331 Jo estava enganyat perquè vinc d'un centre on un cas com aquest es gestionava de forma exemplar. Ara bé, si aquesta és la norma general tenim un problema greu si, com a docents, ens atonyinen com si fóssim sacs de boxa i no hi ha conseqüències. Anirem a pitjor si no es fa res.

S'ha d'acabar amb les ridícules sancions a les escoles per actes que en un altre lloc serien gravíssimes. Docents i alumnes pateixen una total indefensió. Tinc coneixement de dues agressions que fora de l'escola implicarien ordre d'allunyament i judici. La sanció?10 dies expulsat

Que lo emitan en un colegio, que los niños sí pueden ir a clase con este calor.

@Jaguilfa @Aleixrb @ProfesaurioR @sergim331 Desgraciadament, és el més comú, excepte en casos de caire sexual. Llavors, s'activen totes les alarmes perquè no transcendeixi a la premsa i envien al culpable de conserge a Sebastopol, si convé. Sinó, sempre es fot la víctima mentre agressor i politics, tan tranquils.

@Aleixrb @ProfesaurioR @sergim331 Sospito que han preferit no fer res i esperar a que la situació es calmés. Crec que és un error perquè la víctima és la que ha hagut de marxar mentre que l'agressor continua al Centre. És un fracàs del sistema i no sé com ho viurà el Claustre i les famílies de l'insti.

El Departament d'@educaciocat envia a les direccions un escrit referent a les altes temperatures previstes pels dies 22 i 23. Les recomanacions són: adaptar-nos a la situació, buscar espais amb aire, ús de ventiladors... GRÀCIES. NO SÉ QUÈ FARÍEM SENSE ELLS!

QUAN EL PAÍS ERA NOSTRE Quan el país era nostre, no calia dir cada dia que ho era. Es notava a la manera de parlar, de comprar, de renyar la mainada, de saludar el veí, de baixar a plaça i de saber qui havia mort abans que ho digués cap paper. El país no era una idea penjada a la paret. Era la veu de la mare des de la cuina, el cop de porta del fuster, el pa embolicat amb paper fi, el rector travessant el carrer, el carro que passava massa d’hora i aquella manera catalana de no fer gaire escarafalls però tenir les coses prou clares. La gent no vivia pensant-se com a identitat. Vivien com es viu quan el món encara té forma. A casa es parlava català perquè era la llengua de casa, del camp, de la botiga, de la por, de la festa, del tracte i de la mala llet. Ningú no havia d’explicar que aquella llengua era pròpia. Ho era perquè sortia de la gent com surt l’aigua de la font. El foraster podia ser ben rebut, i sovint ho era, però sabia que entrava en un lloc fet abans que ell. Un lloc amb nom, amb maneres, amb paraules que no demanaven permís. Els pobles tenien una memòria que no estava escrita en cap programa. Se sabia quina casa havia passat gana, qui havia anat a Amèrica, qui era de missa, qui no ho era tant, qui tenia un fill espavilat i qui sempre acabava embolicant la troca. La comunitat no era perfecta, no fotem. Hi havia enveges, rancúnies, misèries, silencis massa llargs i famílies que es miraven de reüll durant mig segle. Però fins i tot el conflicte tenia una forma comuna. Ens barallàvem dins d’un mateix món. La festa major no era una activitat cultural. Era el poble vestint-se de poble. La processó, el ball, les taules parades, les espardenyes noves, els músics, els crits dels joves, les dones mirant que tot quedés bé i els homes fent veure que no els importava res. No calia parlar de cohesió. La cohesió era que tothom sabia on havia de ser, encara que alguns hi fossin a contracor. La vida feia comunitat perquè la comunitat encara no havia estat convertida en un expedient. A ciutat també hi havia país. Al taller, al mercat, al cafè, a l’ateneu, a l’escala de veïns, al taulell. Barcelona no era menys catalana perquè fos gran o oberta. Era catalana perquè tenia una manera pròpia de ser oberta. S’hi feia negoci, s’hi discutia política, s’hi imprimien diaris, s’hi conspirava, s’hi treballava massa i s’hi parlava amb aquella barreja de sornegueria, pressa i orgull que tenen les ciutats que no han nascut per fer bonic. La modernitat encara no obligava el país a desfer-se per semblar modern. Quan el país era nostre, la pertinença no era una proclama.Era una evidència compartida. No volia dir que tothom fos igual, ni que tothom pensés igual, ni que tothom tingués la mateixa sang o la mateixa butxaca. Volia dir que hi havia un centre. Una llengua que ordenava. Uns costums que feien de guia.Una memòria que passava de pares a fills sense haver de convertir-la en campanya institucional. Una terra no és nostra perquè la trepitgem. És nostra quan la vida que hi fem continua la vida dels qui ens l’han deixada. Després van venir moltes coses. Algunes amb uniforme, algunes amb llei, algunes amb bones paraules. Ens van ensenyar a dir convivència quan volien dir retrocés, pluralitat quan volien dir dissolució, modernitat quan volien dir vergonya d’un mateix. I de mica en mica el país va continuar dient-se igual, però cada cop responia menys quan el cridaves. Els carrers eren els mateixos, els noms també, les pedres també. La música de fons, però, ja no era ben bé nostra. Per això fa mal pensar en aquell temps sense caure en la postal. No era un paradís. Hi havia pobresa, duresa, injustícia i por. Però hi havia una cosa que avui hem deixat que ens discuteixin fins a fer-nos-en sentir culpables.Hi havia poble. I quan hi ha poble, fins i tot la vida més humil té continuïtat.Quan només hi ha població,tot es pot administrar, comptar i substituir. I aleshores el país ja no es perd de cop. Es va quedant buit mentre encara sembla ple.

“Tengo dos niños, los maestros se van de vacaciones y ahora me obligan a quedarme con ellos todo el verano.” El Musical.

Aquesta colla d’hipòcrites socialistes espanyolots que ploren fortíssim, s’han passat els darrers deu anys explicant arreu del món que espanya és una democràcia moderna i modèlica, que no existeix la persecució política, i que els independentistes perseguits, a la presó, a l’exili o víctimes de Lawfare, són uns criminals perillosos a qui calia aplicar tot el pes de la llei. Ara que ploren, em ve al cap l’estimat i enyorat Pepe Rubianes: ‘…que se metan a españa allá en el puto culo a ver si les explota dentro y le quedan los huevos colgando en los campanarios. Que vayan a cagar a la puta playa con la puta españa, que llevo desde que nací con la puta españa, que se vayan a la mierda y dejen de tocar los cojones". Amén i que els moqui la iaia. Com sempre, més que mai, la independència com a únic destí de progrés, llibertat i democràcia per Catalunya… lluny d’aquesta espanya podrida que rendits i botiflers volen salvar.

Quants infants surten de les escoles de la Catalunya encara espanyola sense saber espanyol? Quants en surten sense saber català? No hi ha més preguntes, senyoria.

@oscar_puente_ @toposisco69 Disfrutad de lo que habéis creado. Os recuerdo que a Catalunya os pareció bien encerrar a una joven en su municipio por tener un pito y una careta de Puigdemont. O acusar de terrorismo a otro por tener lejía y amoniaco en casa... Ahora os pica? Pues os rascais.

¿A que no repites el párrafo de Fernando VII del auto de imputación, en el mismo auto en el que dices que el riesgo de fuga de Begoña lo incrementa la propia policía que la protege? ¿Que no? Sujétame el cubata.

¿Per cómo? ¿No era España una "democracia plena" y "ejemplar"? ¿El poder judicial, no solo era independientes sino que solo servía a la "constitución que nos hemos dado entre todos"? ¿Cómo se ha pasado de esa maravilla de país a un "escándalo democrático que no se sostiene"?

Si convoques un referèndum, t’envien la policia, t’apallissen els votants i et segresten les urnes. I si intentes implementar el resultat, acabes a la presó o a l’exili i el PP i el PSOE et suspenen l’autogovern aplicant el 155. Massa tard, ministro.

Quan la MHP @LauraBorras va proposar un front ampli independentista per defensar Catalunya a Madrid, €RC i CUP el van rebutjar. Ara reclamen fronts amplis d'esquerres espanyolistes. Són uns estafadors.

"A la senyora castellana sempre li queda el recurs de tornar a la seva terra, on no hi ha catalanisme. Nosaltres no ens podem retirar enlloc perquè de terra nostra, on es parli la nostra llengua, no n'hi ha d'altra", Manuel de Pedrolo comentat per @juliaojedacaba i Pau Carbonell.

Hola. Una altra "fake new" associada a l'acord de juny. Que implicava tornar a fer sortides i colònies. Enlloc està escrit això, enlloc es va dir. És una altra invenció malintencionada. Naturalment el curs que ve NO hi hauria d'haver sortides ni colònies.