Ramon Peris-March

Hòstia, nois!! Jo no sé pas, el que arriba costar expulsar qualsevol amb la camiseta del Madrid …

EL PREU DE NO ENTENDRE EL PODER Hi ha una idea que sovint es vol evitar perquè incomoda: cap estat del món s’ha construït només amb bones intencions, mobilitzacions simbòliques i apel·lacions morals. Tots els estats, sense excepció, es fonamenten en una cosa molt concreta: el monopoli de la força. No com a caprici, sinó com a condició bàsica d’existència. Això no vol dir glorificar la violència. Vol dir entendre què és el poder. Un estat és, en essència, l’estructura que decideix què es pot fer i què no es pot fer en un territori. I aquesta capacitat no es basa en pancartes ni en manifestacions, sinó en la possibilitat real de fer complir decisions. Aquí és on el debat català ha estat profundament desconnectat de la realitat. S’ha volgut construir una independència sense assumir cap dels requisits que defineixen un estat. S’ha pensat que amb mobilització massiva, legitimitat moral i votacions simbòliques n’hi hauria prou. Però això és confondre expressió amb poder. Sortir al carrer pot generar pressió. Votar pot generar legitimitat. Però cap de les dues coses, per si sola, crea un estat. Perquè l’estat no és només una idea compartida. És una estructura capaç de sostenir-se davant d’altres estructures que també volen imposar la seva voluntat. I això implica un element que sovint es vol obviar: la capacitat de coerció. No per exercir-la arbitràriament, sinó per tenir-la. Perquè sense aquesta capacitat, qualsevol decisió política és reversible per qui sí que la té. I això és exactament el que va passar: es va declarar una voluntat política sense tenir cap mecanisme per defensar-la. El resultat no és cap misteri. Per això el problema no és si la gent es mobilitza més o menys. El problema és que s’ha construït un relat on el conflicte es podia guanyar sense assumir que hi ha un conflicte real. S’ha volgut jugar a fer política sense entrar en el terreny del poder. I el poder no desapareix perquè l’ignoris. El poder el té algú. Sempre. Quan no el tens tu, el té un altre. I aquest altre el farà servir. Això connecta amb una altra idea clau que sovint es desdibuixa: no s’independitzen territoris, s’independitzen pobles. Però un poble només es pot independitzar si és capaç de convertir-se en subjecte polític real, no només emocional o simbòlic. I això implica organització, estructura, capacitat de decisió… i sí, capacitat de sostenir aquestes decisions davant d’oposició. El gran error ha estat voler una independència sense cost, sense conflicte i sense assumir què significa realment tenir un estat. Però la realitat és tossuda. Sense poder real, no hi ha independència. Sense capacitat de fer complir decisions, no hi ha estat. I sense assumir això, tot el que queda és escenificació. No es tracta de ser més radicals. Es tracta de ser més lúcids. Perquè una nació que no entén com funciona el poder no és una nació pacífica. És una nació indefensa.

1 El castellano es hegemónico en Cataluña 2 En 1935 el catalán era la lengua materna del 85-90% de la población de Catalunya 3 Hoy han quedado reducidos al 30% en su tierra ancestral No he oido todavía a ningún etnonacionalista español reflexionar sobre si meter 3 millones de

La més coneguda obra de Picasso, Guernica, no sortirà de Madrid “per raons tècniques de conservació”. Ministeri de Cultura no vol la cessió temporal pel risc de deteriorament de l'obra. En canvi, està a favor del trasllat de les pintures de Sixena amb molt més risc. És espoli.

Canviar Salvat-Papasseit per Virrei Amat va costar uns quants milers de barcelonins morts però aleshores no us va importar gaire.

Des de l'ocupació espanyola del 1939 que Barcelona i Catalunya han anat a pitjor. Es resol amb la Independència.

I recordeu que la culpable de tot el que ha passat amb Sixena en els darrers anys és aquesta senyora, Virginia Calatayud, monja al monestir de Salinas de Añana (Àlaba) que va prestar-se al joc i va donar poders al Govern d’Aragó per litigar. La pregunta és: a canvi de què?

Que l'estratègia de l'estat espanyol des de fa més d'un segle consisteix en MISERABILITZAR Catalunya és tan evident que escarrufa que encara hi hagi catalanistes que no ho vegin o que no s'atreveixin a dir-ho.