Крамольное туко retweetledi
🤔 Esplugues. Per què els periodistes de TV3 no obren boca i passen de puntetes?
La resposta és incòmoda, però cada vegada més evident: perquè TV3 ja no funciona només com una redacció periodística. Funciona com una estructura de poder. I en una estructura de poder, el silenci no sempre és covardia individual; sovint és supervivència professional.
Molts periodistes de TV3 saben perfectament què està passant. Saben quan una notícia es rebaixa. Saben quan una paraula s’evita. Saben quan un crim es tracta amb una fredor que no s’aplicaria en altres casos. Saben quan el llenguatge deixa d’estar al servei de la veritat i passa a estar al servei del relat.
Però callen. Callen perquè hi ha hipoteques, sous, càrrecs, triennis, programes, tertúlies, contractes i promocions. Callen perquè discrepar dins d’una maquinària així té cost. Callen perquè saben que el problema no és una frase concreta en un TN, sinó una línia editorial sencera. També callen perquè molts ja no se senten periodistes davant del poder: se senten part del poder. I aquest és el drama. Quan una televisió pública confon servei públic amb protecció del relat oficial, deixa de fiscalitzar els governs i comença a fiscalitzar els ciutadans: què poden saber, què poden pensar, què poden preguntar i fins on poden indignar-se.
I després hi ha la por ideològica. La por que explicar massa bé un crim incomodi el marc mental dominant. La por que la realitat doni arguments als adversaris polítics. La por que una notícia pugui afavorir Aliança Catalana o qualsevol veu que qüestioni el discurs oficial. I quan un periodista deixa de preguntar-se “què ha passat?” i comença a preguntar-se “a qui beneficia que ho expliqui?”, el periodisme ja ha perdut.
El més greu no és només el tractament informatiu del cas d’Esplugues. El més greu és el silenci corporatiu. On són les veus internes? On són els professionals que haurien de defensar l’ofici? On són els que es planten quan la informació es converteix en gestió emocional del relat? On són els que entenen que la víctima, la família i els ciutadans mereixen més que un redactat pactat amb l’establishment polític?
No tots són iguals, evidentment. A TV3 hi ha bons professionals. Però el problema és que els bons professionals, quan callen davant d’un mal tractament informatiu, acaben validant-lo. I el silenci, en una redacció pública, també és una decisió editorial.
Una noia ha estat assassinada a Esplugues. Això no és un inconvenient narratiu. No és un problema de comunicació. No és una peça incòmoda que cal desactivar amb eufemismes. És una notícia gravíssima. I una televisió pública decent hauria de posar la víctima al centre, explicar els fets amb tota la informació disponible i no tractar els ciutadans com si fossin menors d’edat.
TV3 té un problema. Però no és només de direcció. És també de redacció, de cultura interna i de valentia professional. Perquè quan una televisió pública calla massa, i els seus periodistes també, el missatge que arriba al carrer és devastador: no ens volen informar; ens volen administrar la realitat.
Català
