Romi Porredon Capdevila

@puigtobella @Ed_proa @escolasunion @PENCatala @EscriptorsAELC Moltes gràcies, Bernat!! Un regal bonic bonic. Una abraçada!!

I avui fa 15 anys que ens va deixar Isidor Cònsul. Aquell noi de Bellpuig que va ser editor a @Ed_proa de Verdaguer i Jaume Cabré. Professor a l'@escolasunion; secretari del @PENCatala i membre de l'@EscriptorsAELC, crític literari. Un gran defensor de la literatura catalana i dels autors de la seva generació. Una bona persona. Abraçades @RomiCapdev i @oswaldenit i @rogerconsul isidorconsul.cat/biografia.php

@coco_sau @elpuntavui Molt d'acord

@elpuntavui Molt bo l'article! I encara vigent....no només BCN descuida els seus establiments tradicionals també la majoria de ciutats i pobles del país.....

Tradicionals? Aquest és l'article que Josep Maria Espinàs va escriure per al 20 d'agost del 1980 elpuntavui.cat/opinio/article…

🗞 Avui assistim a la 23a #NitRevistesPremsa, organitzada per @revistesAPPEC al @MuseuMaritim en el seu 40è aniversari. 🏆 'Sàpiens' ha rebut el Premi al Millor Reportatge en la categoria de Revistes pel dossier dedicat a l'esclavitud #SàpiensNegrers. Estem molt contents! 🎉

@dsamabrams Presentació excel.lent!! Gràcies!!

És AVUI la presentació d’aquest llibre esplèndid! Dimecres, a La Central del Raval, a les 7 del vespre.

🔴 Anna Punsoda (@PunsodaRicart) ha escrit "Terra dura", on explica com l'autora torna al paisatge de la infantesa, la Segarra L'escriptora diu que la comarca és un territori ignorat pels catalans #ElsMatins3Cat ▶ ccma.cat/3cat/els-matin…

La presentació d’Aquest serà el principi ahir a la casa Alegre de Sagrera de Terrassa. Un èxit! Visca Anna Murià i la seva obra!!

Magnicidi. Moren els déus. Mil súmmums. Tota una pregària per celebrar el Dia de Difunts!

Com ens agrada veure el gran interès que ha suscitat l'acte sobre Marina Tsvetàieva, avui al Far West! Gràcies, Laia Martínez per proposar-nos l'acte i per posar-li veu!

Curta, tendra, contundent i amb el punt just de malenconia. Com una havanera.

Ja la teniu, aquesta esplèndida obra, l’obra que l’autora deia que era “la novel.la de la seva vida”?

La tecnologia permet manipular imatges perquè semblin reals; permet crear avatars que semblen humans; permet fer-nos parlar idiomes que mai no hem estudiat. Es poden construir evidències —sigui per incriminar un dissident, sigui per demostrar una teoria conspirativa— que alimenten les conviccions mútues. Es pot construir un món completament virtual que sembli real, viu i sense dolor. Però encara no ha evolucionat prou com per fer que totes les guerres només siguin virtuals, sense víctimes reals i sense destrucció física. La intel·ligència artificial hauria de tenir com a prioritat substituir la incompetència humana allà on la humanitat fracassa sempre. La guerra no és un videojoc ni una aventura, ni el lloc on la raó i la justícia es poden expressar. És una gran i tràgica desgràcia que travessa i marca diverses generacions. Recrear-s’hi —per reforçar la nostra posició, o per deixar en evidència la de l’altre, o per una pulsió inconfessable de venjança— em sembla una gran irresponsabilitat. Perquè les víctimes són altres, perquè el dolor i la destrucció és d’elles, no pas nostre. Abans de convertir-nos en còmoda barricada indolora i incruenta, pensem en els que sí patiran i vessaran sang, en quina vida tindran els supervivents quan tots els qui tenim la immensa sort de no conèixer la guerra començarem a preparar les vacances i les compres de Nadal; a preparar la festa del cap de setmana amb els amics o a planificar quan podrem tornar a veure un partit de futbol. Quan vingui aquella hora de gaubança d’allò que en diem normalitat, a la qual creiem tenir dret (i n’hi tenim). Un dret —el dret a la normalitat— que és negat a milions de persones del planeta per culpa de la violència. Hi ha víctimes diàries a Ucraïna, al Kurdistan, a l’Àfrica occidental, però ja no ens indignem tant perquè en això de les indignacions també hi ha modes. Hi ha dones i nenes que són tractades cada dia com esclaves a l’Afganistan, hi ha dones castigades, detingudes i assassinades a l’Iran perquè es rebel·len contra el règim teocràtic. De tot això en fèiem eslògans, debats, manifestacions… fins que una guerra en substitueix una altra, i ens permetem el luxe indecent d’oblidar les que creiem passades perquè la conversa global ha començat a parlar d’una altra cosa que ens captiva més, i que sobretot genera més clics. La responsabilitat és de cadascú, i que tothom faci el que cregui que ha de fer. Modestament, no penso contribuir a generar soroll i cridòria. Procuro escoltar els crits i els plors de les víctimes, i sóc incapaç de distingir la diferència entre el crit i el dolor d’una víctima palestina del d’una víctima israeliana. O kurda. O ucraïnesa. O iraniana. Veig que hi ha molts experts que ho han aconseguit. Felicitats, segur que poden anar a dormir pensant que són al lloc correcte de tot conflicte. El millor moment de la guerra no és l’alto el foc i l’armistici; és quan encara no ha començat. I ja l’hem perdut, aquest moment.

Lluís Companys i Jover, El Tarròs 21 de juny, 1882-15 d’octubre, 1940.

A partir d’avui, ja podem començar les celebracions del centenari del naixement d’Italo Calvino!!

Ja hi som, ara sí: comença el curs! Amb la primera etapa de la tournée que Michel Bernard, de la mà de @LaBreuEdicions, farà pel país per presentar-nos els dubtes d'Auguste Rodin a l'esculpir "Els burgesos de Calais".

L’endemà.

Homenatge inoblidable, a ritme de trap, a Josep Vallverdú i el Rector de Vallfogona, els dos autors commemorats per @lletres, avui a @LaSetmana. Fantàstiques rèpliques dels grups de música urbana @31FAM_ i Bounce Twice i @valiusmagallon fent d’àrbitre!

Em sembla que el Chat GPT @OpenAI inventa menys que no pas la portada del @abc_es. He de dir que ja no em sorprèn res, però que una trola d’aquesta magnitud fes la portada d’un diari clàssic —d’aquells que se suposa que tenen ofici— ha superat tot el que podia preveure. Suposo que a partir d’avui tindrem una legió de comentaristes, analistes i potser també estrategues de partit treballant sobre aquesta llista. Que té la mateixa veracitat que la mort de José Luis Perales. N’hi ha per llogar-hi cadires! (sí, és una frase per posar en un compromís els traductors automàtics 😎)

Un bon lloc on passar les vacances

Avui et voldria demanar un favor: entra a la web d la @Horitzons2050, q des d'avui està disponible en català, castellà i anglès. També podràs apuntar-te a la newsletter x a rebre informació sobre les nostres activitats. Aquí el link: horitzons2050.org Gràcies x endavant!